En la lluita per la igualtat de gènere els resultats acostumen a ser molt minsos i les possibilitats de tornar enrere, molt altes. Un exemple d’això és l’auge de la ultradreta, que fomenta polítiques masclistes que amenacen els drets assolits després de dècades d’esforç. És evident que els alts càrrecs ocupats per persones del sexe femení són anecdòtics. A Catalunya encara no hem tingut mai una presidenta de la Generalitat, per exemple. En l’àmbit més local, tampoc hi ha hagut cap alcaldessa de Tarragona, o delegada del Govern de la Generalitat o presidenta del Port. Malgrat tot, per primera vegada tenim una presidenta de la Diputació de Tarragona, na Noemí Llauradó; una rectora de la URV, na María José Figueras, que, a més a més, és la flamant presidenta de la Xarxa Vives d’Universitats de Catalunya; una presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, na Laura Roigé, i una secretària general de CCOO, na Mercè Puig.
Són, en tots els casos, les primeres dones que ocupen aquests càrrecs tradicionalment ocupats per homes. La presidenta de la Diputació de Tarragona creu que «no era normal que, en ple segle XXI, encara no hi hagués una dona presidenta de la Diputació de Tarragona. Era un fet anormal i, sempre que en tenim ocasió, ho denunciem. Hem de reivindicar que les dones, que som la meitat de la població, o una mica més, hem d’estar també en llocs de decisió, perquè, si no, s’obvia la meitat de la població i els nostres criteris i punts de vista no figuren enlloc». Llauradó avança que estan treballant en el Pla estratègic de la Diputació, on es veuran reflectides les polítiques feministes en pro de la igualtat entre homes i dones. «Tinc una responsabilitat per obrir camins i intentar evidenciar situacions anòmales que no podem permetre que continuïn existint», comenta la presidenta.
Laura Roigé que és l’única presidenta d’una cambra de comerç de Catalunya i una de les tres úniques de l’estat, admet que en ser nomenada va sentir «una gran responsabilitat perquè era la primera dona, tenia tots els ulls posats en mi, però alhora tenia 29 anys d’experiència i havia tingut un gran mestre, l’Albert Abelló, i tinc un gran equip». Tan gran que va revalidar la presidència l’any passat guanyant per unanimitat: «va ser un dels dies més feliços de la meva vida», comenta Roigé, que admet que «les dones ho tenen més difícil per assolir càrrecs de responsabilitat, i això no pot ser».
En l’àmbit dels càrrecs electes, les alcaldesses del Tarragonès són anecdòtiques i pertanyen a petits municipis. Gemma Benaiges, de Vilallonga del Camp, i Josepa Figueras, de la Nou del Gaià, són les úniques juntament amb Alba Muntadas, que exerceix de co-alcaldessa d’Altafulla amb Jordi Molinera. Al Baix Penedès tampoc és per tirar-hi coets, però la mitjana d’alcaldesses (21,4%) s’aproxima més a la catalana (22,9%). Cal tenir en compte que només el Garraf té un 100% d’alcaldesses. Pel que fa a regidores, la mitjana del país és de 44%. La supera el Baix Penedès (47,5%) i queda per sota el Tarragonès (41,9%).
Però aquest sisme no és només aplicable en la política. No ve de nou que existeix una diferència de sous entre homes i dones que fan la mateixa feina i el mateix horari. Segons dades aportades per l’Associació de Dones Emprenedores de Tarragona, actualment la bretxa salarial ha pujat fins al 23% després que fa pocs anys arribés a situar-se en el 14%. Sonia Mateo, presidenta de l’entitat, explica que «el problema no és el conveni col·lectiu, sinó quan entrem a sumar-hi els plusos, els temes de perillositat, els horaris de conciliació… aquí és on salta la bretxa». Aquests aspectes són els que, segons Mateo, s’haurien de recollir per llei per evitar la diferència de sous. «És el que ha fet Islàndia, el primer país a regular-ho, on s’ha establert el sou equiparable per a cada cas perquè no sorgeixin aquestes diferències», comenta Mateo. Però no tot va de sous, les treballadores per compte aliè i les emprenedores pateixen la manca de corresponsabilitat a la llar. «La conciliació laboral està pensada per fer treballar més la dona perquè a la feina hi suma les tasques de la llar; el que hi hauria d’haver és corresponsabilitat, sobretot en el tema de càrrega horària a la llar o en la cura de nens o de gent gran», explica Mateo.