La població del Tarragonès i del Baix Penedès continua enfilant-se i arriba fins als 361.721 habitants, segons dades de l’Idescat publicades aquest principi d’any. Això implica un creixement de prop del 40% en només vint anys, ja que la població d’ambdues comarques el 1999 era de poc més de 225.000 habitants. Al Baix Penedès, la població s’ha duplicat en aquestes dues dècades i dels 52.353 habitants ha passat als 104.991. Al Tarragonès, el creixement també ha estat significatiu, ja que ha passat dels 172.923 habitants del 1999 als 256.730 d’enguany.
Gestionar aquests increments de població és un repte important que ja fa anys que afronten els municipis del territori, especialment els del litoral, que concentren la demanda més gran. Vertebrar les localitats en consonància amb la demanda creixent i assumir l’increment de serveis associats a la pujada de població són els principals objectius dels consistoris del territori. Les dues capitals de la comarca són l’exemple més clar d’aquest creixement. Tarragona ha incrementat la població un 15% en menys de dues dècades tot i la secessió de la Canonja el 2010. La capital del territori tenia una població de 115.153 habitants el 2001 i enguany ja s’ha enfilat fins als 134.515. Un creixement similar ha experimentat el Vendrell durant aquest segle. La vila penedesenca no arribava als 24.000 habitants els 2001 i enguany ja en té 37.606.
Els experts apunten que el principal flux migratori que reben els municipis tarragonins prové de l’àrea metropolitana de Barcelona. Els elevats preus dels lloguers a la capital catalana s’han anat encomanant a les comarques veïnes i són moltes les famílies que opten per viure al Tarragonès i el Baix Penedès, tot i que tenen la feina a Barcelona, i altres que marxen davant la possibilitat d’establir-se en un lloc menys massificat. En aquests casos, la connexió ferroviària és fonamental i si bé el Baix Penedès té un servei de rodalies amb un gran nombre de freqüències per anar i tornar de Barcelona, el Tarragonès està cada cop més mancat i més amb l’arribada de l’alta velocitat. L’estació de l’AVE en terra de ningú és el llast que el territori haurà d’arrossegar, tot fent que les successives decisions esdevinguin pedaços.
La natalitat baixa
Un fet que corrobora la migració des de l’àrea metropolitana com a causa principal del creixement demogràfic del territori és la disminució de la taxa de natalitat al Baix Penedès i al Tarragonès. Segons dades de l’Idescat, en els darrers cinc anys la taxa de natalitat a la comarca penedesenca ha baixat gairebé dos punts mentre que al Tarragonès ha disminuït un i mig. En nombres absoluts, el nombre de naixements va caure l’any passat en més de 100 nadons al Tarragonès i al Baix Penedès
Cal sumar-hi la població estacional
A aquests increments del cens cal afegir-hi la població estacional de molts municipis del litoral tarragoní que veuen com els mesos d’estiu la seva ja elevada població s’incrementa. El Vendrell, per exemple, amb dades del 2018 de l’Idescat, va tenir una població estacional ETCA (equivalent a temps complet anual) de 42.067 habitants, més d’un 13% sobre el cens total. Tarragona ciutat encara pateix més aquest increment de població durant els mesos de més afluència turística amb una població estacional ETCA que incrementa en més de 10.000 persones el cens anual passant dels 134.515 habitants als 142.449, un 21,4% més.
En aquest aspecte, Salou és el municipi que més nota aquest increment, ja que la seva població estacional és només un pèl menor que la censada: 26.775 habitants més una població estacional ETCA de 24.296. Gens menyspreable és tampoc l’increment de gairebé el 30% que pateix Calafell o del 17%, Vila-seca.
Per comarques, Tarragonès i Baix Penedès tenen uns percentatges de població estacional similar, un 16% i un 17,6%, respectivament.
