El cementiri de Tarragona, un espai d’interès històric i artístic de la ciutat

Més de 40 persones participen en la visita al recinte funerari

Per . Actualitzat el

A Tarragona, quan sentim Reding o Smith, pensem en carrers. Vies que, a diferència de la resta, no provenen d’una llengua romànica. Els més avesats potser saben qui van ser John Smith i Teodoro Reding i quina relació tenien amb una ciutat que anys després els va dedicar dos carrers. El passat diumenge, la Xarxa de Santa Tecla, amb la col·laboració de la revista ‘Fet a Tarragona’ i l’empresa Argos, van organitzar una visita guiada al cementiri de la ciutat en el qual descansen les restes dels dos militars.

Els assistents van poder descobrir diverses curiositats. «En aquest cementiri hi ha tombes de diferents persones que t’estan marcant la història de la ciutat», ens explica el fotògraf Pep Escoda, «arquitectònicament i artísticament parlant, és brutal; vam visitar mausoleus d’il·lustres enterrats durant la Guerra del Francès. La visita dins del context històric la vaig trobar genial». Escoda va ser un dels quaranta participants a la trobada, tots ells subscriptors de la revista Fet a Tarragona.

«És un recorregut pel cementiri en el qual es visiten unes quantes tombes curioses com la de Reding i Smith, els dos de la Guerra del Francès; i també el memorial dels represaliats de la guerra civil, entre altres espais», explica el guia d’Argos, Paco Tovar.

«Té aquella gràcia que ho fa entenedor i, al mateix temps, amè, perquè passes una bona estona, tot i que estàs visitant un cementiri, un lloc que està vinculat a la mort», comenta Escoda, en referència al guia de la visita. «És una iniciativa fantàstica, em va agradar molt, m’ho vaig passar molt bé, vaig fer fotos i vaig descobrir coses que no sabia», admet el fotògraf tarragoní.

La visita va fer una explicació del context històric que marca la construcció del cementiri de Tarragona, fora muralles, i el paper de dos dels il·lustres enterrats vinculats a la Guerra del Francès, ara fa dos segles: el governador militar John Smith, i el general Teodoro Reding, tots dos morts el 1809.

«De vegades, al que tenim més a prop no li donem la importància que li hauríem de donar», comenta Escoda. «He descobert coses molt curioses que no coneixia, com que hi ha enterrat en Georg Michael Welzer», una de les dues últimes víctimes mortes a garrot vil a l’Estat espanyol i torna de Salvador Puig Antich.

La visita també va passar pel memorial que ret homenatge a les 771 persones afusellades  durant el franquisme o que van morir a la presó de Pilats després de la guerra civil. Un dels espais més emotius del recinte del qual el director del Fet a Tarragona, Ricard Lahoz, recorda la frase que el presideix: «D’aquells que han mort sense tenir el cap cot».

«A vegades anem a deixar flors a algun familiar que hi tenim enterrat però no entrem a veure l’ànima del cementiri i, justament, el cementiri de Tarragona en té molta, d’ànima», conclou Escoda.

Des de la Xarxa Santa Tecla, propietària del cementiri, es valora molt positivament l’experiència i ja s’han programat més visites per la primavera vinent. Els interessats es podran informar al web del cementiri www.cementiritarragona.cat.