El jove autor tarragoní Joël H. Prévost s’estrena amb la novel·la ‘Historias que arrastraba el viento’ de la mà de Silva Editorial. Comunicador Audiovisual i alumne de dos màsters de Criminalística, Prévost ens proposa un viatge a través de les quatre estacions amb dotze relats curts que es connecten formant una obra coral.
De què va ‘Historias que arrastraba el viento’?
És una novel·la formada per un conjunt de relats de caràcter filosòfic molt inspirats en la filosofia clàssica, en el món de les idees de Plató, en el determinisme de Descartes i, sobretot, en l’etern retorn de Nietsche.
Per què?
Els relats es divideixen en quatre categories, en funció de l’estació de l’any, i depenent de l’estació parlen: a la primavera de l’aprenentatge, de l’inici, qui som, de l’origen; els d’estiu són sobre maduresa, com creixem les persones, com canviem; els de tardor són de decadència, de quan les persones comencen a sentir nostàlgia; i a l’hivern són de quan et fan mal. La idea de l’etern retorn és important perquè, com amb les estacions, tot torna a començar. Com aquella frase que diu: «no hay mal que cien años dure». Per molt malament que acabin les coses, al final sempre hi ha una oportunitat de tornar a començar, de provar coses noves, de seguir endavant.
Has dit novel·la i recull de contes. Com caça això?
És una novel·la perquè els contes s’interrelacionen. Alguns personatges són compartits o comparteixen escenaris o un és el present i l’altre el passat… és una macrohistòria dividida en fragments que són contes. A l’estil de les Faules d’Isop.
I a l’estil de ‘La cigala i la formiga’?
Sí, s’inspira una mica en la voluntat d’ensenyar, tot i que és un llibre que no intenta fer dogma, no intenta dir-te què és correcte ni què no, sinó que intenta establir un diàleg amb el lector que inciti a la reflexió personal.
Com va sorgir aquesta obra?
M’agradava molt la filosofia i vaig començar escrivint un conte, després un altre, després vaig veure que els podia lligar i així fins als dotze contes del llibre.
I el títol?
Al començament de cada conte la veu del vent és el narrador que introdueix cada relat amb la mateixa fórmula.
I es poden llegir per separat?
Sí, però això té un problema, o un avantatge, depèn de com es miri. El llibre té lectures i té capes i, depenent del coneixement que tinguis o del que t’impliquis amb el llibre, el podràs esprémer més o menys. Si te’l llegeixes sencer i en l’ordre que ve establert, algunes de les coses que has llegit tenen una repercussió al final.