L’historiador Robert Vallverdú s’estrena en el camp de la narrativa amb ‘El Nen de Prades’. Una novel·la històrica que destaca la figura, fins ara desconeguda, d’un jove guerriller que va esdevenir un actor important al territori a la tercera guerra carlina.
D’on sorgeix la novel·la?
Quan estava treballant en el llibre El tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya em vaig adonar que del Camp de Tarragona van sortir un munt de partides carlines. Però l’any 1874, quan ja feia dos anys que durava la guerra, van anar desapareixent totes i apareix la del Nen de Prades. La descripció que donen els diaris de l’època em fascina: un noi de 19 anys que arrossega 200 homes, molts dels quals veterans, i a qui ningú no li discuteix ni les decisions ni l’estratègia… Qui és aquest personatge?
I qui és?
Quan vaig acabar el llibre, vaig arreplegar informació i va sortir un llibre històric: Pere Balcells i Masgoret: el Nen de Prades, un capitost adolescent a la tercera guerra carlina. La difusió d’aquest llibre va fer que molta gent m’enviés coses sobre aquest singular guerriller. Però amb aquella informació era impossible fer un llibre històric perquè hi havia coses que no estaven registrades enlloc. Per tant, ja no és un llibre històric sinó una novel·la històrica. Però més del 90% del que passa és històric i la resta ho he hagut de completar jo.
Això la fa més per a tots els públics?
És molt més fàcil de llegir que els llibres d’història, on costa més d’entrar. Pensa que molts d’aquests llibres es fan per als alumnes.
És un personatge oblidat?
Totalment. Fins que jo no el vaig trobar, ho era. I el vaig trobar a través dels documents dels diaris.
Em recorda la figura dels bandolers.
Hi ha una diferència fonamental: el bandoler és un home que roba, segresta i mata en benefici propi. El guerriller és una persona que lluita sota una senyera i unes idees, equivocades o no. Ell és carlista i, per tant, és déu, pàtria, rei o furs. A més a més, va deixar escrit que ell lluitava per eliminar tota aquesta colla de «cacics» que es feien rics a costa de pagar un jornal miserable als seus treballadors. És un home compromès amb la societat.
Un Robin Hood català.
Una mica. Mereix ocupar un lloc dintre de la historiografia catalana en el seu retrobament nacional. Si tenim bandolers com Serrallonga o Caracremada, que són famosos, els que lluitaven per uns ideals mereixen ocupar un lloc igual que aquests.
Repetiràs amb la novel·la?
No ho sé. Jo soc professor d’història. Fins i tot vaig fer cursos de redacció. I crec que ha sortit molt bé pel que em diuen els que l’han llegit.
Els agrada?
Els agrada. És que la història és més fàcil i així entra millor.