Setge als periodistes

Per . Actualitzat el

Durant la passada vaga general, uns quants manifestants van increpar un equip de TVE que cobria les protestes. Les imatges van voltar molt i no van ser pocs els periodistes que van posar el crit al cel. Malgrat tot, cal ser conscients que la ciutadania està farta de la manipulació, moltes vegades malintencionada, dels mitjans de comunicació. En menor o major mesura és dona arreu i, fins i tot, el Col·legi de Periodistes de Catalunya rep diners d’empreses privades amb el que això pot condicionar. En resum, no hi ha un pam de net en el ram.

El cas català, però, és flagrant i vomitiu quan a mitjans estatals ens referim. Hom pot dir que la pobra redactora i, més encara, el pobre càmera, no en tenen cap culpa. Que són uns manats. Hi estic d’acord. I crec que els manifestants que els increpaven també, ja que la seva reacció hauria estat molt diferent si haguessin vist l’Eladio Jarreño o l’Enric Hernández o qualsevol dels capitosts de la manipulació informativa estatal.

Amb tot, cal que els periodistes deixem de creure’ns de sucre per a tot. Evidentment que som treballadors que, i més quan tenim família, hem de mirar de no morir de gana, però també hem d’entomar les responsabilitats que ens pertoquen. No podem anar venent la moto de «jo no manipulo» per espolsar-nos la responsabilitat de treballar per un mitjà que sí que ho fa. I quan parlo «d’entomar responsabilitat» no dic res més que acceptar que si el teu mitjà menteix descaradament sobre uns manifestants, no t’estranyi que aquests manifestants t’increpin i et critiquin a crits i, fins i tot, posin dificultats per fer la teva feina. Perquè, no ens enganyem, la teva feina deixa de ser un servei públic per ser un servei als poders que et paguen. La teva feina passa a ser la de manipular la informació amb un objectiu polític i és, si més no, pervers escudar-te en els drets fonamental de la llibertat d’informació quan el que vols és llibertat de manipulació.