El Jordi Llort va decidir canalitzar la seva ràbia davant el plàstic que envaeix el nostre Mediterrani i les nostres platges fent una sèrie d’obres d’art que s’exposaran aquest desembre al bar Sha del Pla de la Seu de Tarragona. ‘Plàstic fa fàstic’ són una sèrie de creacions artístiques que tenen com a peculiaritat la matèria primera de la qual estan fetes: plàstics recollits de la vora del mar. L’entrevistem a la Savinosa i sense fer més de deu passes per la sorra, ens adonem que aquell espai és una mina per al Jordi, que en un moment troba desenes de palets de les orelles, esferes de mides diferents i colors variats, restes de niló que pertanyen a gespes artificials… no podem aguantar el riure quan el Jordi troba un penis de plàstic.
Per què ens has portat aquí?
Perquè us adoneu de tot el que enviem al mar i de com ell ens ho retorna. I més ara, que ja s’ha acabat la temporada de platges i la neteja no és la mateixa… és més fàcil veure el que apareix cada dia al mar.
Què apareix cada dia del mar?
Apareixen, sobretot, plàstics provinents de l’ésser humà que malauradament acaben al mar. Ja sigui perquè no hi ha depuradores suficients o perquè la gent no pren prou consciència o perquè hi ha empreses que juguen amb aquest material tan perillós.
Què n’has fet tu, d’aquest material?
Gràcies a la ràbia que ens provoca a molta gent el fet de veure aquest material on no ha d’estar, canalitzo i creo. Això em passa molt sovint, quan veig que estic malgastant la meva energia enfadant-me, faig servir la ràbia per crear. En aquest cas, he fet unes peces amb plàstic trobat a les nostres platges, uns llocs on acostumo a anar molt sovint. Són peces que reflexionen sobre l’ús que fem dels plàstics, sobre l’estupidesa d’aquests residus, i estan pensades per tenir una vessant solidària que pot desembocar en un taller de neteja.
‘Plàstic fa fàstic’ es diu…
És un nom divertit, però darrere hi ha una cosa molt seriosa i vergonyosa. Perquè tots fem servir plàstic cada dia i fa vergonya veure que acabem malmetent el medi ambient. Quines són les matèries primeres més abundants? Justament al que més trobo, bastonets de les orelles, la Unió Europea ha decidit posar-hi fi; ja veurem què passa amb els altres països… També trobo moltes perles de plàstic, però això ja és culpa de la indústria, que hauria de donar exemple deixant de fàbricar algunes coses i evitant que plàstics seus acabin al mar. Si agafem un grapat de sorra a l’atzar, trobem filtres de cigarret, perles de plàstic de la indústria, un tros de bastonet de les orelles i diversos plàstics que s’han acabat degradant i no saps d’on provenen.
I amb això has fet art?
Doncs sí. Ja fa un any i mig que treballo amb objectes petits, amb miniatures, i faig nanodiorames. Amb aquesta nova sèrie reutilitzo el plàstic que acaba a les nostres platges per representar tot el meu imaginari màgic, sempre agafant com a referència el mar. Portes un pot de sorra de la platja del 2017 plena de plàstic. Sí, i encara no havia pensat a fer aquest projecte quan la vaig collir, i la guardo.
Et devia inspirar…
Pensa que és molt difícil viure de l’art, sobretot si fas obres d’art plàstiques i no et dediques al disseny gràfic o la il·lustració. Costa molt vendre i això és perillós per a les empreses, perquè tenim uns artistes que no tenen ocupació i això ens dona temps a observar què ens envolta, veure què ens indigna i crear en conseqüència. Sincerament m’agradaria que els fes por veure que jo utilitzo gran part de les coses que acaben al mar i que no hi haurien d’acabar.
On les podrem veure aquestes obres?
Inaugurem exposició el 15 de desembre al Sha del Pla de la Seu. La podreu veure fins al mes de febrer.