M;és de la meitat del nostre cos està fet d’aigua. La seva ingesta és essencial pel funcionament del nostre organisme. En línies generals, l’adult sa obté uns 2 litres i mig d’aigua al dia, un 60% dels quals prové de les begudes. L’aigua és, doncs, el nutrient que més consumim i històricament no ens n’hem qüestionat res més que la marca que comprem. Les noves tecnologies, però, han permès que l’aigua de l’aixeta arribi a casa amb unes altes garanties de salubritat. No debades, en Cornad Casas, subdirector regional de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, afirma que «l’aigua de l’aixeta té tota la garantia sanitària perquè passa un doble control (de l’empresa i de l’Administració)». Seguint aquesta premissa, aquest curs arrenca el programa EscolAQUA, amb la participació de 6 centres educatius de Tarragona, La Canonja, els Pallaresos i el Catllar. L’objectiu és que els nens esdevinguin prescriptors de l’ús habitual de l’aigua de l’aixeta i, així, ajudin a sensibilitzar i conscienciar sobre l’enorme impacte ecològic i econòmic de l’ús d’aigua embotellada.
En aquest sentit, cal recordar que l’aigua de l’aixeta és entre 100 i 300 vegades més barata que l’envasada. En l’àmbit de la sostenibilitat, consumir aigua envasada implica generar envasos, habitualment de plàstic, que tenen un impacte ecològic durant la seva fabricació i posterior reciclatge. Des de l’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) també es recorda que «l’envasament i transport de l’aigua envasada des dels llocs d’extracció fins a les nostres llars representa un impacte ecològic molt més elevat que el tractament i transport de l’aigua de l’aixeta des de la seva captació fins a la nostra aixeta».
Amb tot, les reticències dels usuaris continuen sent altes i molts desconfien de beure una aigua que no prové d’una ampolla. «Acceptem molt bé com a usuaris l’arribada de noves tecnologies en el camp de la comunicació o de la mobilitat però, en canvi, qüestionem la tecnologia que s’empra per garantir la qualitat de l’aigua de l’aixeta», lamenta Casas. «El control de l’aigua de l’aixeta és exhaustiu i està regulat per una normativa. Des de l’Agència Catalana de Protecció de la Salut fem un mostreig a banda del que fa diàriament Ematsa i el comparem. Val a dir que són coincidents i, per tant, bons». A banda dels mostrejos, s’inspecciona tot el cicle de gestió de l’aigua, des que es capta fins que arriba a l’habitatge.
Cal remarcar que les instal·lacions internes de l’habitatge han d’estar en condicions. «Si els edificis són antics i no s’hi ha fet un manteniment adequat, podem tenir problemes», recorda Casas. «Per exemple, algunes cases antigues que tenen dipòsits intermedis i que requereixen un manteniment adequat o altres que encara tenen canonades de plom». En cas de tenir dubtes, es pot portar una analítica a l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Productes complementaris per als envasadors d’aigua
Al territori s’envasa l’aigua mineral de Santes Creus. Recorrem a ells perquè ens expliquin les conclusions a què han arribat les associacions d’envasadors d’aigua sobre aquest tema. Consideren que l’aigua envasada i la de l’aixeta són «dos productes totalment diferents que poden ser complementaris». Recorden que les aigües minerals naturals són un producte alimentari regulat per una legislació específica que és diferent de les aigües de l’aixeta, que són aigües de consum públic. «Les aigües minerals naturals són subterrànies i pures en origen, bacteriològicament sanes, sense necessitat de rebre cap tipus de tractament per poder ser consumides, per tant, no estan sotmeses a cap tipus de desinfecció». Són, doncs, aigües la composició física i química de les quals és estable, sense rebre alteracions. «Les aigües de l’aixeta acostumen a ser aigües superficials, amb això no vull dir que no siguin bones, simplement que no ho són en origen; contenen obligatòriament clor lliure que els dóna un gust peculiar», explica Lluís Farré, de FontNova. «Les aigües minerals naturals són envasades al mateix brollador de la seva surgència en processos automatitzats i tancats per protegir-la de contaminacions exteriors que la puguin alterar i passen per exhaustius controls de qualitat».
Això fa que cada aigua mineral natural sigui diferent, amb la seva pròpia composició química, detallada a l’etiqueta de l’envàs, que la individualitza de les altres, i li dóna un sabor únic. Farré recorda que «no a tots els països del món l’aigua de l’aixeta és potable, en canvi l’aigua envasada et dona totes les garanties necessàries, la pots prendre on vulguis i pots triar la que més s’ajusti a les teves necessitats, segons la seva composició fisicoquímica».
Els nens i nenes seran els encarregats d’esbrinar-ho
Descobrir les reticències dels adults a l’hora de consumir aigua de l’aixeta i donar-los resposta serà la missió dels AQUAlumnes. EscolAQUA és un projecte de Responsabilitat Social Corporativa que vol afavorir un canvi d’hàbits i la transformació de costums. Per tal de fer realitat aquest objectiu, els alumnes esdevenen el vehicle principal. «Nosaltres posem els mitjans perquè els nens es plantegin les preguntes i les facin al seu entorn», explica l’Imma Piñas, de Cel Rogent Educació Ambiental, empresa encarregada de dur a terme el programa a les escoles. «En un segon pas, els alumnes hauran d’investigar per donar resposta a les preocupacions de les persones que desconfien del consum d’aigua de l’aixeta i, finalment, fer accions de comunicació per donar a conèixer els seus descobriments».
Enguany comença una prova pilot, però la idea és ampliar-ho a més centres educatius i que hi hagi un intercanvi d’experiències entre les escoles. Tot sempre pensat perquè els AQUAlumnes en siguin el motor dins i fora de l’escola. «Si els nens i nenes beuen aigua de l’aixeta a l’escola i saben que és bona, quan arribin a casa i vegin una ampolla, preguntaran perquè no es beu a casa també aigua de l’aixeta», comenta en Conrad Casas, que recorda que els infants han tingut també el rol de prescriptors de bones pràctiques en experiències similars com la lluita contra el tabaquisme.
