«Assumim el rol de bufó que critica el poder i anima la festa»

El president del Ball de Diables de Tarragona, Enric Garriga, ens parla dels 35 anys de l’entitat

Per . Actualitzat el

El Ball de Diables de Tarragona ja ha començat a celebrar els seus 35 anys. El president de la colla ens en parla i ens explica alguns dels actes previstos per aquest estiu.

35 anys. Quin munt, no? A més, tu els vas veure néixer.
Sí, jo hi era. Soc un dels pares de la criatura.

T’imaginaves que arribaria als 35 anys en aquest estat de salut?
No. Quan vam fer això no pensàvem en un futur tan llunyà. Pensàvem: fem i a veure quant durarà. Doncs mira, han passat 35 anys i encara té corda.

Estàveu a l’institut quan vau engegar-lo, no?
Sí, al Pons d’Icart, quan fèiem 3r de BUP, el curs 82-83. Teníem de professor de català en Pep Bargalló que, a classe de literatura, ens va explicar que existia la literatura popular i els balls parlats. Amb un parell de companys, en Pep Blay i en Jordi Bertran, van fer un estudi sobre els balls parlats del Camp de Tarragona. Després de guanyar un premi amb aquest treball, van fer conferències pel territori i van anar a veure els balls de diables que en aquella època hi havia per Catalunya. Al setembre, quan va començar el curs vam dir: hem de fer el Ball de Diables de Tarragona. Pensa que les festes de Santa Tecla l’any 83 eren una merda.

Sí?
Duraven tres dies. Eren com les de Sant Magí, però encara menys, perquè les de Sant Magí es feien de cara al turista i s’hi feien més coses. El seguici de Santa Tecla era aproximadament com el de Sant Magí.

Va costar molt engegar-ho?
No. L’Ajuntament ens va cedir el local i nosaltres ens vam buscar la vida per obtenir la pasta per fer-nos els vestits, comprar les maces i els timbals… Bé, els vestits ens els van fer les mares. Per això a la primera remesa eren tots diferents: un amb la jaqueta que semblava una torera, l’altre més llarga… A partir, del segon model ja els vam fer tots iguals i ens els feia l’Ambrós. Els primers i segons vestits els va pintar en Toni Torrell.

Si algú vol ser diable, encara pot fer-ho o ja sou molts?
Clar que pot. Que vingui. S’ha de fer un curs oficial per la manipulació d’elements pirotècnics. Enguany el vam fer al febrer i hi havia unes 20 persones. Fa 30 anys, això no calia, però ara han sortit nous elements pirotècnics. Abans portaves carretilles i sortidors mentre que, avui dia, una sortida de diables és un exercici d’enginyeria pirotècnica.

En 35 anys, algú ha pres mal?
I tant!

Però molt greu?
Home, greu no. N’hi va haver un que, els primers anys, va haver de passar pel quiròfan perquè li van treure pell del cul per posar-n’hi un pedaç al peu. En aquest món hi ha hagut accidents bèsties, però nosaltres no n’hem tingut.

El Ball de Diables petit també està de celebració.
Sí, ens el vam inventar pel 15è aniversari per assegurar-nos el relleu generacional. I amb això vam encetar el camí per constituir un seguici infantil, rèplica del d’adults.

Vau ser els iniciadors, doncs?
Sí. Nosaltres assumim el paper de bufó de la festa, un paper propi del diable burlesc que se’n riu i critica el poder, però també és el que anima la festa. Per això anem davant obrint espai. També, cada cinc anys, ens hem anat inventant coses per anar afegint al seguici, així que enguany no només celebrem el 35è aniversari com a entitat sinó que també celebrem el 30è de la samarreta de les festes, el 25è del Ball de Sant Miquel i Diables, el 20è del Ball de Diables petit i el 10è de l’Aligueta de Tarragona.

I enguany què fareu de nou?
Hi ha dues coses noves i secretes que no se sabran fins al dia que les presentem. Dos productes de marxandatge que a Tarragona no els ha fet ningú. Un és un producte pensat perquè la resta d’entitats del seguici s’hi sumin.

Algun altre acte estrella que valgui la pena destacar?
Hi ha dues coses que sempre fem cada cinc anys: la carretillada i la cercavila commemorativa amb tots els vestits dels diables. I com a nou d’enguany, tres exposicions. Una sobre les 30 samarretes de les festes, una altra relacionada amb el llibre que presentem, Vida infernal, una obra fotogràfica amb textos de gent de la colla que mostra les interioritats del Ball de Diables; i la darrera, l’exposició de tots els arcàngels de la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya que servirà per presentar la nova indumentària de l’arcàngel del Ball de diables de Tarragona.