Convertir les escombraries que ja no es poden reciclar en un dels materials més cobejats per la indústria química. Això és el que farà la nova ecoplanta que es preveu que s’instal·li al Morell i comenci a funcionar el 2020. Es tracta d’un equipament d’economia circular que només existeix al Canadà i que permet la reutilització i la conversió de materials sense emprar la combustió.
De forma concreta, el reciclatge molecular que duu a terme l’ecoplanta consisteix en el trencament dels polímers de la matèria primera secundària (deixalles que no es poden reciclar) en els seus compostos bàsics. Aquest procés es fa sotmetent aquests recursos a unes condicions de pressió i temperatura concrets que els transforma en un gas de síntesi i que permet separar-ne les molècules i reorganitzar-les per convertir-les en metanol verd. Un dels grans avantatges d’aquest procés és que no hi ha combustió i que es realitza en un circuit tancat, la qual cosa minimitza les emissions. Això, i el fet que la matèria primera secundària vingui embalada i sense fracció orgànica, fa que els veïns del Morell tampoc hagin de patir per la pudor. A més a més, els pocs residus que resten del procés de conversió són neutres i no contaminants.
El metanol verd resultant d’aquest procés és un material molt valuós que fan servir nombroses indústries. Les químiques del territori en són un exemple i, com els altres receptors d’arreu de l’estat, importen aquest compost provinent de la crema de combustibles fòssils des de l’Àsia i l’Amèrica del Nord. La proximitat de la futura ecoplanta del Morell amb el polígon petroquímic tarragoní fa més que factible un canvi en el subministrament de metanol. A banda, el fet de tenir el port a la vora permet ampliar el mercat més enllà del Camp de Tarragona.
En aquest sentit, cal tenir en compte que la planta de reciclatge molecular del Morell produirà unes 265.000 tones de metanol cada any. Un producte que, a banda de la indústria química i del plàstic, també interessa a empreses productores de resines o adhesius. No és casualitat, doncs, que les empreses que lideren el projecte (Enerkem i Suez) hagin iniciat ja els tràmits per construir una planta de les mateixes característiques a Rotterdam, el node portuari més important del nord d’Europa.
Centenars de llocs de treball
Les empreses ja han rebut l’aval de l’Ajuntament del Morell i, segons el seu alcalde, Pere Guinovart, «és una oportunitat per al municipi, atesa la inversió que significaria un projecte d’aquestes característiques, a més de destacar-ne la transparència». Després del vistiplau municipal, les empreses han sol·licitat l’autorització ambiental integrada a la Generalitat i, en última instància, el consistori morellenc haurà d’aprovar la llicència d’activitat.
Si es donen tots aquests passos, la construcció de l’ecoplanta durarà entre 18 i 24 mesos i donarà feina a unes 700 persones. Un cop enllestida i quan operi a ple rendiment, els responsables calculen que oferirà uns 200 llocs de treball «d’alta qualitat».
Un cop de mà al PRECAT
El Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020, d’acord amb els objectius europeus 2035, estableix que els residus enviats als abocadors no podran superar el 10% del total i a la incineradora, un 25%. Això ens obligarà a reciclar un 65% de les deixalles com a mínim. I cal tenir present que, a hores d’ara, Catalunya frega el 40% de recollida selectiva, Espanya es queda en el 30%, mentre que Europa ja està en el 43% i països com Alemanya tenen un índex de reciclatge del 64%. L’ecoplanta ajudaria les comarques de Tarragona (unes de les que pitjor reciclen del país) a millorar aquestes xifres de cara al decenni que ve perquè la matèria primera que utilitza prové dels ecoparcs que gestionen les deixalles dipositades al contenidor gris de la resta. Això farà que part d’aquest 60% de residus que actualment no reciclem, s’utilitzi per crear metanol verd i, per tant, es revaloritzi materialment.
En l’economia circular, el residu passa a ser una matèria primera secundària. En aquest cas, l’ecoparc elimina la matèria orgànica de la fracció resta que no pot valoritzar materialment i ho embala per tal que sigui utilitzat com a recurs a l’ecoplanta. Això disminueix substancialment les tones de residus que van a incineració i abocador. Com mostra la gràfica de sota, majoria de residus que generem (un 60%) acaben a l’ecoparc. D’aquests només un 10% van al circuit de la recollida selectiva i el 90% restant acaben cremats o a l’abocador, amb la petjada de carboni que això implica. L’ecoplanta agafa les seva matèria primera secundària d’aquest 90% que acaba a la incineració o a l’abocador i la converteix en metanol verd. / Font: Suez.