La museïtzació del teatre romà s’estrenarà per Tarraco Viva

La nova intervenció permet reconèixer l’espai que ocupava part de la càvea i l’orquestra

Per . Actualitzat el

L’arquitecte responsable del projecte Toni Gironès ha comparat l’estructura de ferro que representa la càvea (les graderies del teatre romà) amb el vol dels estornells. En aquest cas, però, no són les graderies les que es mouen sinó el visitant que les pot envoltar, traspassar i, fins i tot, pujar-hi; per veure, des de diferents angles i posicions, com canvia de forma com si fos un estol d’aquestes aus que amenitzen els capvespres mediterranis. I és que, els romans, amos i senyors del Mare Nostrum, van construir molt a prop del seu mar aquest espai de lleure que conformaven el teatre, el nimfeu i les termes públiques. Fou al segle I quan el port romà estava situat al carrer Smith a pocs metres de l’escenari que ara ens hem d’imaginar des de la vista privilegiada de les noves grades. «Aquí hi ha una Catalunya i una Tarragona que es presenta respectuosa amb la història però amb una voluntat de ser contemporània», anuncia el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Jusèp Boya, quan fa referència a la museïtzació que s’ha fet de la càvea.

Tot i la magnitud de les graderies, que gràcies a l’actuació de la Generalitat podem veure recreades, la càvea està incompleta i, en fases posteriors es preveu que l’estructura arribi fins al carrer Caputxins. Serà llavors quan podrem visualitzar un monstre escènic que es calcula que acollia uns 6.000 espectadors. A dalt, les classes més baixes i, a baix a primera fila, l’orquestra i les autoritats. Els temps, per algunes coses, no han canviat. Ens expliquen les responsables del MNAT que al segle II, es creu que el teatre va començar a caure en desús potser perquè la gent preferia veure lluites a l’amfiteatre i curses al circ. Les excavacions realitzades l’any passat també van posar al descobert que el teatre es va construir sobre d’una àrea comercial formada per tabernae (botigues).

Aquest espai, doncs, no només va acollir un teatre. El cert és que la vida del recinte escènic va ser d’un segle aproximadament. Per aquest motiu, quan parlem amb el Toni Gironès sobre la polèmica museïtzació de les grades ens recorda que no estem davant del teatre romà sinó de les restes del teatre romà, «unes restes que ocupen el mateix espai però un altre temps» que la càvea de ferro que nosaltres podem palpar i trepitjar gràcies als vomitoris també metàl·lics que utilitzem per accedir al pis de dalt. «Hem fet una intervenció al servei de les restes arqueològiques i que sigui atemporal», diu Gironès sobre la restitució volumètrica de la graderia, que mostra com devia ser el teatre sense amagar allò que se’n conserva.
Per visitar aquest espai patrimonial no caldrà esperar gaire. Al maig, coincidint amb Tarraco Viva, començaran i continuaran, de moment, tots els diumenges a les 11 del matí de forma concertada i en grups reduïts. Mentrestant, i amb l’horitzó al 2020, se seguirà actuant en l’hiposceni, el mur perimetral i la resta de la càvea.