«Amb Converses al Camp de Tarragona volem crear opinió»

El nom Mútua Catalana va lligat indiscutiblement a Joan Josep Marca. El tarragoní ha estat i és la cara visible d’aquesta fundació que va començar sent una mútua d’assegurances i que ha acabat convertida en un dels motors culturals de la ciutat. Una de les iniciatives de l’entitat, Converses al Camp de Tarragona, arriba a la seva tercera edició i se celebrarà al Centre Tarraconense El Seminari del 12 i 13 de març.

Quins són els orígens de Mútua Catalana?
Vam néixer el 1968 en el si de la mútua d’accidents del treball sota el nom de Mútua de Seguros de Tarragona. Vint-i-cinc anys després vam voler expandir-nos més enllà de la província i vam canviar el nom a Mútua Catalana d’Assegurances que, curiosament, no estava agafat per ningú. Amb la incorporació d’Espanya al mercat comú s’amplia l’àmbit d’actuació i ens adonem que també han de créixer les dimensions de les entitats financeres.

És quan arriben les fusions…
Sí, però abans decidim parlar entre nosaltres. Molt diferent del que va passar amb la banca.
Vostès no ho van fer tan malament com la banca, per què?
Potser perquè nosaltres no vam tenir el desembarcament de polítics tan important que van tenir ells; vam estar una mica més tranquils en aquest aspecte i vam poder fer-ho d’una manera més professional. És a dir, necessitàvem la dimensió mínima, que es diu en economia, i, en el nostre cas, ens vam fusionar amb FIACT, una companyia amb característiques similars i que era molt favorable per als nostres mutualistes.

I va anar bé?
Va ser una fusió a plena satisfacció de tots. La nostra era una cartera bona que donava un rendiment positiu. Tots els anys donava beneficis. Evidentment miràvem molt els costos.

I vostè passa a formar part del consell d’administració de FIACT.
Fins l’any passat, perquè tenen un codi de conducta interna pel qual a partir dels 75 anys ja no pots ser conseller. Es veu que t’has de quedar a casa, però, com veus, jo això no ho faig (riu). Però, sí, el 2008 fem la fusió amb FIACT i passem tot el nostre patrimoni exempt d’impostos, a la fundació.

I d’aquí neix la fundació.
No, ja estava creada en vida de la Mútua Catalana, però actuava al ralentí. En aquest moment és quan agafa força.

Amb quin objectiu neix?
Donar suport a la cultura i a les arts. Cada mes d’octubre obrim a les entitats la possibilitat de sol·licitar-nos col·laboració. Però també proposem nosaltres, sobretot en el camp de l’arqueologia.

Sí que em sona…
Pensa que vam iniciar el Congrés Internacional d’Arqueologia de Tarragona. Hi havia diverses entitats que s’hi dedicaven, però cadascuna seguia el seu camí. Nosaltres les vam convocar totes a fer front comú. Tres edicions després,  com que la nostra funció és fer de motors, vam cedir el congrés a la URV perquè el liderés, sense deixar de col·laborar-hi.

I aquest mes fan la tercera edició de les Converses del Camp de Tarragona.
Sí, recuperem la idea de les Converses de Salou que es van fer entre el 1964 i el 1970.

Per què?
Volem crear opinió. Estem bombardejats d’informació i no parem a pensar-hi. Hem d’entendre què passa per poder escollir millor els nostres representants.

La d’enguany es dedica a la gestió sanitària.
Tenim la conferència magistral d’una persona que és un referent a tot el món, el doctor Rafael Matesanz. Som el país amb més trasplantaments i donacions i aquest doctor ha estat el creador de l’Organització Nacional de Trasplantaments d’Espanya i fa 28 anys que n’és el director.

Quina trajectòria! I parlant de trajectòria, què li va semblar que el fessin fill predilecte de Tarragona?
Em va deixar d’una peça. Em va trucar la Begoña Floria per dir-m’ho i no m’ho esperava. Sóc d’aquí de tota la vida, m’he casat aquí, els meus fills han nascut aquí… Això de ser fill predilecte és una cosa que t’arriba i a mi m’ha arribat molt a l’ànima. I també cal agrair el Premi Tàrraco a la fundació per la seva tasca de preservació i promoció del patrimoni local.