Historiador i periodista, Xavi Milian treballa en política municipal des de fa anys però sempre entre bambolines. Peça clau de la CUP de Reus, va ser assessor d’en David Vidal quan, plegats, van destapar el cas Innova. La legislatura següent va acompanyar el regidor de Reus a la Diputació on encara treballa assistint el substitut d’en Vidal, l’Edgar Fernández. Aquests comicis, en Milian salta a la primera fila mediàtica, però no és un desconegut en la política nacional, que coneix les seves aptituds i el pes que les seves opinions tenen a les files cupaires.
El 21-D és un referèndum?
Són unes eleccions il·legítimes i una farsa perquè el govern espanyol ja ha dit que, en funció dels resultats, es tornarà a aplicar el 155.
I per què us hi presenteu?
Érem partidaris de no fer-ho però quan ERC i Convergència van decidir presentar-s’hi, vam recordar el que va passar al País Basc el 2009, quan el PSOE va governar durant quatre anys sense representar ni el 30% de l’electorat. També hauríem preferit una llista unitària però sense polítics. Per aquests dos fets, i veient que al bloc sobiranista no hi ha una visió clara sobre què s’ha de fer, considerem que la nostra obligació és presentar-nos-hi amb l’objectiu de fer factible la proclamació de la República i desenvolupar-la.
Per fer-ho s’ha de guanyar per vots?
Ens agradaria guanyar per vots, però si només fos per escons, entenem que ja n’hi ha prou, perquè la legitimitat hi és, i més quan hi ha Catalunya en Comú que no s’ha posicionat ni en una postura ni en una altra i, pel que defensen, entenem que estan més al nostre costat que no pas al del bloc unionista.
Us heu quedat sols amb la unilateralitat?
Nosaltres sempre hem dit que l’estat espanyol és demofòbic i autoritari i ho hem constatat aquests mesos. La gent ho ha vist i té més clara la realitat que no pas els partits. En aquest context, parlar de bilateralitat o negociació és enganyar un cop més com ho fan aquells que reclamen reforma constitucional o estat federal.
Si no canvia el discurs de Junts per Catalunya i ERC, no temeu una pinça amb els comuns?
Si opten per aquesta via, ja s’ha demostrat que és morta. No entenem quina perspectiva de futur pot tenir renunciar a la unilateralitat per eixamplar la base social amb els comuns. És tornar a l’autonomisme. Per eixamplar la base social calia implementar les mesures aprovades el 9 de novembre (Llei contra la pobresa energètica, renda bàsica…) i desobeir el TC i l’aparell de l’estat. Si això s’hagués fet, la gent que continua defensant el projecte de l’estat espanyol veuria que la República és millor per la seva qualitat de vida i per a l’avenç dels drets socials.
Eixamplar la base amb fets.
Perquè del que estem parlant aquí no és d’independència sí o independència no per canviar una bandera per una altra, sinó de si volem tornar al 78 o si volem construir un nou projecte que serveixi per millorar les condicions de vida del conjunt de la ciutadania… independentment que se senti catalana, castellana, àrab, equatoriana o d’on sigui.
L’excusa per no aplicar les mesures de què parles va ser l’amenaça de violència per part de l’estat. Us la creieu?
Ens la creiem, òbviament, però el que nosaltres critiquem és que des del govern autonòmic s’ha legitimat aquesta amenaça. Si et fas enrere perquè t’han amenaçat entres en un carreró sense sortida perquè, quan vulguis avançar, el teu oponent ja sap com aturar-te.
La veieu factible, doncs, aquesta violència amb tot el món mirant?
L’estat espanyol farà o no farà en funció de la resposta de la gent al carrer i la de la comunitat internacional.
I si la gent defensa la República, veieu una resposta violenta per part de l’estat?
De moment només hem vist violència dels cossos policials espanyols i de l’extrema dreta espanyola. El procés d’independència és pacífic, que no vol dir «no violent», la violència existirà i de fet ja existeix en el moment en què hi ha persones encausades per delictes d’odi, persecució… l’únic que cal fer és visualitzar-la i combatre-la conjuntament. El que no es pot és fer com el govern: proclamar la República, estar tres o quatre dies sense fer cap informació pública i, en sec, aparèixer a l’exili.
Us preocupa l’anomenada «fuga d’empreses»?
Això és fal·laç. Que la Caixa tingui la seu social a Barcelona o a València és igual, perquè després tenen Sicavs, paradisos fiscals i un munt de mecanismes per poder evadir impostos.
Aquest és un dels drames del procés: la paradoxa que en un moment de màxima politització de la gent, el debat és molt superficial. Per exemple, ara es parla de l’Agència Europea del Medicament i uns i altres culpen sense saber si és convenient tenir-la. Nosaltres estem en contra d’aquesta agència, per exemple. Tractem a la ciutadania com si no fossin prou grans per entendre les coses.
Quin paper vol tenir la CUP a partir del 22 de desembre?
Garantir que no hi ha volta enrere. Vam haver de ficar els nostres cossos per poder votar, va sortir el resultat que va sortir i, per tant, el mandat és clar. Si el 21-D torna a guanyar el bloc sobiranista entenem que el mandat democràtic és clar i nítid. S’ha de tirar endavant costi el que costi però conjuntament: entre les institucions i el carrer.
I eixamplar la base.
S’ha d’aprofitar aquest procés constituent, aprovat el setembre al Parlament, per acostar-nos a tota aquesta gent que es diuen equidistants, que volen fugir del debat identitari, com ho volem nosaltres, i que volen centrar el debat en les polítiques econòmiques, i aquí és on ens hem de trobar. Perquè no es tracta de si volem ser espanyols o catalans sinó de si volem viure com estem vivint ara, amb el TC frenant qualsevol avenç social i amb la dictadura de la UE que diu que el deute està per davant de la vida de la gent, o si volem construir una altra relació entre nosaltres i el món i fixar un altre tipus de prioritats.
T’atreveixes a dir-me quants diputats treureu a Tarragona?
A les anteriors vam quedar-nos entre un i dos, doncs el nostre objectiu és el dos. En tot cas, més que el nombre de diputats, el que ens interessa és que hi hagi una majoria clara a favor de construir la República i de tirar-la endavant i que els comuns vegin la realitat i s’hi acabin afegint.