La regidoria de Cultura posa en el punt de mira els festivals REC i SCAN

El conseller Prats els critica per tenir «un públic de 300 persones» però, alhora, cancel·la la programació de l’auditori del Camp de Mart a favor del FiTT

Per . Actualitzat el

Des de l’arribada d’en Nei Torrell com a coordinador, la conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona es cobra, cada dia, més víctimes. El Teler de Llum i la programació d’estiu al Camp de Mart van ser les primeres i aquesta vegada els ha tocat el rebre als festivals internacionals de cinema (REC) i de fotografia (SCAN), que han estat criticats pel «poc retorn que tenen a la ciutat» en una entrevista al conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, publicada al digital Tarragona21.cat. L’entrevista és demolidora i el regidor carrega també contra la política cultural feta a Tarragona durant els darrers 40 anys (cal recordar que, molts d’aquests anys, Cultura va estar en mans del també regidor d’Unió, Albert Vallvé, i, la resta, en mans dels actuals socis de govern d’en Prats, el PSC).

Coincidència o no, el to del conseller ha canviat radicalment des que proclamés com a nou càrrec de confiança l’antic programador de l’associació Anima’t i un dels fundadors de la Trono. Fins i tot és difícil creure que el mateix home (Prats) que tirava floretes al REC el desembre passat en el marc de la inauguració del festival, ara el critiqui de manera tan contundent.

Tanta és la sorpresa que les reaccions no s’han fet esperar i des de l’organització del REC demanen reunir-se amb el conseller «per conèixer de primera mà el seu posicionament». Recorden que «el REC és un festival consolidat, amb activitats que duen el nom de Tarragona més enllà de les nostres fronteres (actualment participa en tres projectes europeus, i el seu Laboratori s’ha fet imprescindible per als joves directors)». A banda, volen deixar clar que el REC és una iniciativa privada en la qual l’Ajuntament de Tarragona participa tan sols en un 20% del  seu pressupost i que gran part dels seus fons provenen de fora de la ciutat (en relació de 3 a 1). Amb tot, els organitzadors del REC subratllen que «la nostra intenció de continuar fent-lo a la ciutat que el va veure néixer».

L’oposició també ha saltat a la palestra. Les primeres reaccions han estat d’ERC i de C’s. El portaveu de la formació taronja, Ruben Viñuales, ha denunciat que «la política cultural de l’Ajuntament de Tarragona respon als gustos personals i subjectius del senyor Prats». El republicà Pau Ricomà lamenta que «aquests canvis de rumb bruscos en matèria cultural tiren per terra la feina feta durant els darrers anys».

Les contradiccions del tàndem Prats-Torrell

És difícil entendre que els responsables de Cultura vulguin «repensar» el REC i l’SCAN perquè «tenen un públic de 200 o 300 persones» i, alhora cancel·lin una programació que aglutinava milers de tarragonins a l’Auditori del Camp de Mart a l’estiu per un FiTT que, en el millor dels casos, reuneix uns pocs centenars d’assistents. Aquesta contradicció fa de mal pensar i més veient que la relació entre l’actual coordinador de Cultura i els organitzadors del FiTT és, com a mínim històricament, tan estreta. Per acabar d’amanir aquest ball de xifres, cal recordar que l’organització del REC xifrava en 4.000 el nombre d’assistents a la seva darrera edició.

Més enllà dels festivals, també sorprèn que un dels tres pals de paller de la política de Prats sigui el nou pla de biblioteques i, en canvi, no hi hagi prevista la construcció d’una biblioteca adient a la mida de Tarragona. S’han gastat milions d’euros en els darrers anys en equipaments esportius i no s’ha fet ni un projecte per tenir una biblioteca com cal, tot i els nombrosos espais municipals en desús que acumula la ciutat. Els altres dos projectes estrella de Prats-Torrell són un centre d’art que abans de la seva arribada funcionava i que ara està aturat des de fa mesos, amb l’adjudicació del càrrec de directora denunciada pels sindicats com a única notícia, i el modernisme, una paraula a la qual encara li manca articular-se com un projecte que, ja veurem, si superarà les «200 o 300 persones», d’en Prats.