El blau i el negre ens envolten en la nova exposició del CaixaForum Tarragona, Mediterrani. El nostre mar com mai l’has vist. La mostra ens permet submergir-nos en aquest mar, mare de les primeres civilitzacions que, com passa sovint amb els progenitors, ha aguantat estoicament el maltractament d’uns fills que l’hem explotat i embrutat fins a límits inexplicables.
Amb una primera part interactiva que farà les delícies dels més petits d’edat i també dels d’esperit, la mostra ens compara el Mediterrani amb la resta de mars del món perquè ens adonem que només representa l’1% de la massa marítima total del món però que, en canvi, i tot i els segles de saqueig dels seus recursos, conserva més del 15% de la biodiversitat marítima mundial coneguda. També en podrem tastar la seva aigua i comparar-la amb la salabror del Mar Mort o tocar la temperatura mitjana i equiparar-la amb la del gèlid mar de Barentsz, situat a l’Oceà Àrtic.
Ens impressionarà la mida real de la tonyina vermella autòctona del nostre mar i en perill d’extinció gràcies als nostres gustos culinaris i la importància de la posidònia que, no és una alga, sinó una planta endèmica que fa la funció de guarderia d’infinitat d’espècies que hi fresen i, al mateix temps, genera un fotimer d’aquest oxigen que tant ens agrada respirar.
I tot això per, un cop ubicats, dur-nos al clímax de l’exposició: com fer possible la convivència entre l’activitat humana i la sostenibilitat d’un bé tan preuat i necessari per a la nostra supervivència com és el mar. Veure com les tones de deixalles que enviem al fons marí enverinen les espècies que hi viuen i, de retruc, a nosaltres quan ens les mengem, pot ajudar a entendre que el mal que li fem a qui ens ha vist néixer se’ns està ja girant en contra i, això, és només el principi. Audiovisuals ens mostren com la contaminació que generen les nostres fàbriques, els nostres cotxes i la generació d’energies no renovables es converteix en pluja àcida que cau al mar i incideix en tots els éssers que l’habiten.
Evidentment, científics i ecologistes treballen en aquesta àrdua tasca de salvar el nostre mar. Però, sembla que, paradoxalment, no hi ha salvavides prou gran per evitar que la Mediterrània s’ofegui dins la nostra porqueria. Com també és paradoxal que l’àmbit social de La Caixa es lamenti del destí del nostre mar, mentre l’econòmic ha teixit dècades d’aliances amb empreses que, en res, beneficien l’esdevenidor del Mediterrani com Repsol i Gas Natural, per posar dos exemples evidents.
La ineludible exposició es podrà veure fins al 30 de juliol i inclou activitats de caràcter familiar, tallers de cuina mediterrània i conferències d’especialistes que ens explicaran aspectes històrics i realitats geopolítiques i socials del que fou un Mare Nostrum viu i pròsper.