Les dades presentades per l’Agència Catalana de Residus (ACR) posen de relleu que les comarques del Baix Penedès i Tarragonès estan a la cua de la sostenibilitat. Els habitants d’aquestes comarques generen més residus per càpita que els de la resta de comarques del territori i, per acabar-ho d’adobar, reciclen menys que els seus veïns de l’interior. Són les dues úniques comarques del Camp de Tarragona que cauen per sota de la mitjana catalana de recollida selectiva neta però, tot i això, els ajuntaments i consells comarcals que pitjor fan la feina, continuen amb els mateixos sistemes de recollida de residus tan poc fructífers.
L’any 2015, a l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès es van generar 343.592 tones de residus municipals, un 0,57% més que l’any 2014. Això representa una generació per càpita d’1,54 kg/hab./dia, per sobre de la mitjana de tot Catalunya, que és d’1,35 kg/hab./dia. Segons l’ACR, aquesta generació per sobre de la mitjana es deu en part a la influència turística d’algunes de les comarques, especialment les del litoral.
Pel que fa a la recollida selectiva neta, que mesura els residus separats un cop descomptats els impropis presents, a les comarques del Camp de Tarragona el percentatge s’ha situat en el 27,78%, lleugerament per sota de la mitjana de tot Catalunya (30,48%). Aquest suspens respecte a la resta del país ve donat pels mals índexs de reciclatge del Baix Penedès i, en menor mesura, del Tarragonès.
El Baix Penedès, a la cua de Catalunya
El Baix Penedès és la comarca que menys quilos de recollida selectiva neta per càpita genera de Catalunya. Tot i que és la sisena comarca que més residus per càpita genera, la circumscripció penedesenca queda a la cua a l’hora d’aportar brossa neta de cartó, vidre, envasos o orgànica. Per fer-nos una idea, un habitant d’aquesta zona genera 635,42 quilos a l’any mentre que un del Priorat en genera menys de 440. Però, en canvi, només 66,6 d’aquests quilos s’acaben reciclant. El Priorat, per exemple, en recicla més de 151. Sense anar més lluny, segons les dades de l’ACR, el 2014, la mateixa comarca del Baix Penedès reciclava 69,6 kg/hab./any.
El Vendrell és el municipi de la comarca que menys residus recicla per càpita, 44 kg/hab./any. A l’altra cara de la moneda hi ha l’Arboç o Sant Jaume dels Domenys, que ja han implementat el porta a porta i tenen uns índexs de reciclatge envejables. L’Arboç, per exemple, frega el 50% de recollida selectiva neta, l’objectiu que la Unió Europea ha marcat als seus membres de cara al 2020.
El Tarragonès empitjora
Així com en termes percentuals, el Baix Penedès, tot i que està a la cua, millora els seus índexs de recollida selectiva neta, passant del 18% del 2013 al 21% actual, el Tarragonès empitjora respecte al 2014 i, fins i tot, al 2013. La recollida selectiva neta passa del 27,5% de 2014 al 26,35% actual. La majoria de municipis no reciclen la fracció orgànica, un fet inèdit arreu de Catalunya. Només Salou, Vila-seca, Vespella de Gaià i Altafulla tenen unes bones xifres de reciclatge amb més de 140 kg/hab./any i municipis petits com la Pobla de Mafumet reciclen només 18,27 kg/hab./any.
La solució: el porta a porta
El porta a porta ja ha demostrat la seva efectivitat en més d’un centenar de municipis catalans de fins a 14.000 habitants, però al Baix Penedès només s’aplica a tres municipis i per als del Tarragonès sembla ciència-ficció.
Preguntant al Consell Comarcal del Tarragonès, l’organisme que dóna servei a la majoria de municipis de la comarca i especialment als més petits, ens responen que «políticament no s’ha plantejat oferir el servei de porta a porta als municipis». La raó, segons diuen, és econòmica, tot i que l’ACR va presentar un estudi el 2013 que demostrava que el cost del porta a porta és inferior al de recollida de contenidors i que aquest juliol, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va allargar la mà de la Generalitat a «acompanyar els ajuntaments que vulguin desplegar el porta a porta per incentivar la recollida selectiva».
Des del departament de Medi Ambient del Consell Comarcal del Tarragonès, però, no es dóna validesa a l’estudi encarregat per l’ACR i es recorda que «primer cal amortitzar la inversió que molts municipis han fet comprant contenidors de superfície i soterrats». Per aquest motiu, i malgrat la davallada del reciclatge que es produeix a la comarca, s’està preparant la licitació del servei de recollida d’escombraries, de cara a l’any que ve, apostant pel mateix model de no èxit.
L’Smart Mediterranean City punxa
La capital és el reflex de l’estat de la comarca. La ciutat no tan sols no millora sinó que empitjora les xifres any rere any tot i el multimilionari contracte signat amb FCC i que va passar per la fiscalia per presumptes irregularitats. Tarragona ciutat passa del 24,57% de recollida selectiva neta del 2014 al 23,4% del 2015. La ciutat punxa especialment amb la recollida de fracció orgànica i renuncia a buscar una solució pel problema de la Part Alta. La negativa de la conselleria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona a apostar pel porta a porta al centre històric de la ciutat, tot i les demandes veïnals, és una de les causes del retrocés d’un municipi que té, o tenia, com a aposta de govern esdevenir ciutat intel·ligent i, per tant, sostenible.