El Joan i l’Anabel dormien a la caravana aparcada en una platja a cinc metres de l’oceà la nit del terratrèmol. Era la seva lluna de mel, estaven visitant terres llunyanes i exòtiques, però poc s’imaginaven que acabarien vivint un dels fenòmens de la naturalesa més devastadors que existeix.
Passava un minut de les dotze de la nit quan la seva autocaravana va començar a moure’s de costat a costat. Les primeres idees que els van passar pel cap van ser: el vent, un grup de brètols… però es movia tan fort que, fins i tot, es van imaginar que se’ls havia endut el mar. Quan van sortir del vehicle van descobrir que havia estat un terratrèmol i que era probable que el seguís un tsunami. En pijama i tremolant van conduir com van poder fins que un veí els va aturar i els va acollir al seu jardí juntament amb altres campistes. Aquella nit, escoltant la ràdio, les rèpliques van continuar. «Era com si estiguessis damunt de gelatina i se sentia un soroll molt greu, com si fos vent… imposa molt», ens descriuen el Joan i l’Anabel. Amb les carreteres tallades i a recer, van decidir quedar-se un dia més al jardí. «Durant 24 hores el terra es movia cada dos per tres», diu el Joan per mòbil i sentim la veu de l’Anabel que recorda encara angoixada que «va ser etern». Remarquen el tracte «magnífic» de la gent del país i l’arribada a la ciutat més propera, Kaikoura, salvant esvorancs i esllavissades amb la caravana.
Un cop a Kaikoura ja van poder accedir als recursos que l’Administració nova zelandesa va posar al servei dels turistes i van conèixer l’altra parella de tarragonins que van ser evacuats de Nova Zelanda, el Lluís i la Núria. Ells també van viure el terratrèmol a la vora del mar, mentre dormien a la seva caravana en plena lluna de mel. La diferència és que el Lluís i la Núria estaven a la platja de la ciutat i van veure com es posava en marxa el desplegament del govern novazelandès des del primer moment. «Primer regnava la incertesa i el caos però ben aviat i a mesura que avançava la nit, es van anar posant en marxa diferents col·lectius: defensa civil, policia, bombers i voluntaris que, per cert, durant aquests dies han fet una tasca excel·lent ordenada i molt generosa, juntament amb Creu Roja i exèrcit, oferint-nos en tot moment menjar, beure, mantes, informació, etc.», escriu el Lluís en un correu electrònic.
Tres dies després del primer terratrèmol, un buc els venia a recollir i els quatre tarragonins acabats de conèixer se separaven per prosseguir els seus viatges. Unes llunes de mel que quan les expliquin, i a diferència del que ens passa a la majoria, sí que aconseguiran captar de ple l’atenció de l’audiència.
