Els carrers de la Part Alta són els més visitats de la ciutat, tant pel que fa a turistes com pels mateixos tarragonins. Es podria dir que el centre històric de la ciutat és el termòmetre que gradua l’estat de la ciutat a ulls dels autòctons i dels visitants. La neteja i l’estat d’alguns dels carrers i edificis del barri deixa molt que desitjar però, sens dubte, l’atac més gran a la vista i a l’olfacte dels residents i no residents són les escombraries de tot tipus que a tothora es poden veure en els espais que, al vespre, ocupen les papereres mòbils. Uns elements que no només fomenten que els veïns no facin la separació de fraccions obligada per llei, sinó que provoca que els residus s’acabin convertint en el mobiliari urbà més habitual dels carrers de la Part Alta.
Per entendre com s’ha arribat a aquesta situació cal retrocedir sis anys enrere. L’any 2010, l’Ajuntament prorroga el contracte de neteja i gestió de residus amb Fomento de Construcciones i Contratas per un import de 19 milions d’euros, tot argumentat en la necessitat d’implementar correctament la recollida de la fracció orgànica a la ciutat. Entre les actuacions que incloïa aquest nou contracte trobàvem nous contenidors soterrats, que, pocs anys després, presenten problemes de seguretat i salubritat, i la instal·lació de papereres mòbils a la Part Alta. Aquests nous elements es distribueixen arreu del barri i condicionen la supressió d’algunes illes de contenidors del centre històric (els de la plaça Pallol i els de la plaça dels Cabrits). En un inici, i després de parlar amb les associacions de veïns del barri, s’acorda instal·lar bosses de dos tipus a les noves papereres mòbils: rebuig i orgànica. Per tant, a partir d’aleshores, per alguns veïns reciclar paper, vidre i envasos implica un desplaçament més llarg, fora muralla o a alguna de les poques illes de contenidors que es mantenen.
L’orgànica desapareix de les papereres mòbils
Tot i la campanya que el consistori va dur a terme porta a porta, el resultat va ser nefast i les bosses marrons que havien d’incloure els residus d’orgànica acaben plenes d’escombraries de totes les fraccions i de residus que haurien d’anar a la deixalleria. Segons afirmaven fonts de la conselleria de Neteja, el 2013, «només un 10% del contingut d’aquestes bosses és orgànica i quan el portem a la planta de compostatge no el volen i ens l’hem d’endur a la incineradora». El resultat va ser que l’estiu de 2013 es van canviar les bosses marrons per negres. O sigui, que l’Ajuntament va renunciar al reciclatge de l’orgànica a la Part Alta deixant només papereres mòbils per al rebuig. I, alhora, en haver reduït les illes de contenidors, va deixar un barri on reciclar qualsevol fracció esdevenia més difícil que abans de la prorrogació del contracte de recollida de residus amb FCC.
Cada cop menys contenidors al barri
Del 2013 fins avui, el panorama, però, ha empitjorat. S’han continuat suprimint illes de contenidors a la Part Alta com la de la Baixada de la Pescateria o la de la plaça de Pescateries Velles. Aquesta darrera es va reconvertir, mesos després de la seva eliminació, en una illa amb contenidors més petits que sovint tenen una capacitat insuficient i que no disposen de la fracció rebuig fora de les hores de les papereres mòbils del barri (de 19,30 a 22 hores). Un handicap que provoca que els contenidors d’orgànica acabin plens de bosses que haurien d’anar al rebuig provinents de veïns que no reciclen i, per acabar-ho d’adobar, tiren les escombraries fora de l’hora convinguda.
Més fàcil no reciclar
Els carrers de la Part Alta s’omplen cada vespre de les papereres mòbils amb grans bosses negres. Uns punts de recollida de residus tan extesos que permeten que els veïns puguin llençar les escombraries sense haver de caminar més de 50 metres del seu portal. Però, quin preu té aquesta comoditat? Fomentar que els veïns no reciclin.
L’equació és senzilla: els veïns que reciclen han de caminar diversos centenars de metres per llençar la brossa mentre que els que no ho fan (i, per tant, no respecten la legalitat) es veuen recompensats pel consistori, que els posa unes papereres de rebuig perquè puguin baixar en pijama a tirar les escombraries a la vora de casa.
Davant d’aquest problema es planteja un dubte: caldria treure les papereres mòbils i que, com a mínim, aquells que no reciclen caminin com els que ho fan? La resposta de la consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Ivana Martínez, és taxativa: «no ens plantegem treure-les».
Sancions? Depèn
Des de la conselleria, i per evitar que les bosses d’escombraries s’acumulin fora de les hores que hi ha les papereres mòbils, es va enviar un comunicat alertant els veïns que podien concórrer en sancions. En la circular, en canvi, no s’advertia que no reciclar pot comportar multes per valor d’uns 100€. Una omissió sorprenent, ja que l’Ajuntament és del tot conscient que hi ha més veïns que no reciclen que no pas que tiren les escombraries al carrer. Però no sorprèn tant quan descobrim que, durant tot el 2015, l’Ajuntament no va obrir cap expedient sancionador per no fer la recollida selectiva i que, el 2014, només va multar uns laboratoris que llençaven matèria orgànica al contenidor de l’orgànica sense treure-la dels envasos.
Veient aquestes dades, hom podria pensar que els tarragonins reciclem fantàsticament bé, però la realitat és molt més cruel. Fa unes setmanes explicàvem en aquest mateix setmanari que Tarragona recicla 19 quilos d’orgànica per habitant a l’any. Una xifra molt allunyada dels 270 quilos d’orgànica per habitant a l’any del municipi que millor recicla aquesta fracció de Catalunya, Tavèrnoles (Osona). I inferior a la de la ciutat veïna de Reus: 25 quilos/habitant/any.
Per tant, els tarragonins reciclen poc i l’Ajuntament, a banda de no sancionar els que no reciclen, contribueix a fer de la Part Alta un barri on és més fàcil llençar-ho tot al mateix sac i al costat de casa que en bosses diferents i més lluny del portal.