Escales elèctriques que no funcionen, contenidors soterrats que no encaixen, abocadors il·legals dins i fora de l’àmbit urbà, espais patrimonials amb accessos trencats, cablejat aeri en mal estat… Una llista indigna d’una ciutat que aspira a convertir-se en smart city i que es troba de capficada en l’organització d’un esdeveniment internacional com els Jocs Mediterranis. Ja sigui per l’escàs civisme de la ciutadania o per una ineficient gestió de l’administració municipal, la veritat és que la capital tarragonina arrossega mals endèmics de neteja i manteniment que s’han vist incrementats en els darrers anys, tot just quan la ciutat afronta el tram decisiu de grans projectes com ara els esmentats Jocs, el desenvolupament del Pla General Urbanístic o la reconversió de Tarragona en una urbs intel·ligent. La micropolítica, precisament una de les premisses del programa de govern de Josep Fèlix Ballesteros quan va accedir a l’alcaldia l’any 2008, no es palpa als carrers. O almenys aquesta és la realitat que ens mostra l’estat de diversos espais de la capital tarragonina.
Exemples sobre el terreny
Precisament en aquest àmbit el grup municipal de CDC ha presentat durant les darreres setmanes un grapat de mocions acompanyades de fotografies que retraten «la deixadesa que hi ha a tots els indrets de la ciutat», diu el portaveu convergent, Albert Abelló, que considera que «és falta de manteniment i de cura» i que «no fan falta grans inversions per solucionar-ho; és parar més compte i escoltar els veïns».
Un exemple el trobem al Serrallo que, des del 2008, està esperant que se soterri part del cablejat aeri. L’any 2013 fins i tot es va incloure una partida de 112.000 euros per a la reordenació de la xarxa elèctrica del barri mariner que no es va arribar a executar.
Un espai llargament denunciat, proper al Serrallo, és el pas soterrat de la plaça dels Carros. El seu estat decrèpit fa temps que és denunciat per la ciutadania a través de les xarxes socials. Brutícia, pintades, pudors i avaries són els quatre mots que millor descriuen una connexió amb el front marítim que es va fer esperar molt. Malauradament, les persones amb mobilitat reduïda o que porten un cotxet han d’utilitzar un altre accés perquè el més habitual és que no funcionin ni les escales mecàniques ni els ascensors. CDC, en una moció, també denunciava l’abandonament de les escales del carrer Vapor i que el contracte del consistori amb l’empresa concessionària de la neteja de la ciutat (FCC), no inclou la neteja d’aquests espais.
I parlant de FCC, no podem oblidar la «genial» idea d’instal·lar contenidors soterrats arreu de la ciutat. Les illes d’aquests tipus de contenidors presenten problemes de salubritat i de seguretat atesa la dificultat per dipositar-hi les escombraries i per netejar-los i el perill que implica que molts d’aquests contenidors quedin mal encaixats amb els caires oxidats.
Per descomptat, part d’aquesta deixadesa és responsabilitat de la ciutadania. La mostra més clara són els nombrosos abocadors il·legals que s’han localitzat en els darrers mesos gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Espais que acumulen deixalles dins i fora de l’àmbit urbà i que donen molt mala imatge a una ciutat que es penja l’etiqueta d’intel·ligent i que té previst acollir un esdeveniment internacional l’any vinent.
Tot i que si anéssim a barris perifèrics com la Floresta i Parc Riu Clar veuríem que els exemples es multipliquen, la darrera mostra de deixadesa la circumscriurem a la Part Alta, el barri més visitat pels turistes. Fa un mes vàrem il·lustrar una notícia sobre el poc interès que tenen les administracions a invertir en el patrimoni de Tarragona amb la fotografia del mirador de la plaça dels Sedassos trencat. Des d’aleshores l’únic que s’ha fet és posar-hi dues tanques de la brigada d’intervenció ràpida perquè ningú hi accedeixi. No s’ha arreglat ni netejat.
Cal dir que aquesta brigada registra mensualment les seves actuacions al web de l’Ajuntament i, des de la seva creació, lluny de disminuir, han augmentat sensiblement. Però, malgrat això, la ciutat no sembla en millor estat que fa vuit anys. És evident que gran part de la culpa la tenen els tarragonins incívics, des dels que no reciclen o deixen les escombraries fora dels contenidors, als que duen a terme actes vandàlics, passant pels que no recullen les caques dels seus gossos. Segons anunciava l’Ajuntament fa un mes, l’incivisme repercuteix a les arques municipals en un milió d’euros anuals. Però seria injust assenyalar només els tarragonins i oblidar-nos dels que gestionen la ciutat. Sembla que la fixació amb grans projectes, com els Jocs, i grans obres que no s’acaben mai, com el Mercat Central, han fet oblidar l’horitzó de la micropolítica. Perquè, davant d’aquesta realitat i de l’escassa efectivitat de les campanyes de conscienciació que es duen a terme, cal considerar si l’Ajuntament hauria d’invertir més en una brigada que sembla que no dóna l’abast o si hauria d’estar més amatent a les reivindicacions veïnals. Al cap i a la fi, la intel·ligència és una qualitat estrictament humana i, si volem que una ciutat la tingui, haurà de ser a través dels seus ciutadans.