Segons dades preliminars difoses per la NASA, i a l’espera de les definitives, el de 2016 ha estat el mes de maig més càlid des que es tenen registres d’aquest tipus (1880). Si això es confirma, serà el tretzè mes consecutiu en què es bat el rècord de temperatures a escala global. Els efectes d’aquest increment de temperatura són diversos, per exemple, a l’Àrtic ja ha provocat que el període de desglaç d’enguany hagi començat abans d’hora i que la cobertura de neu a l’hemisferi nord sigui extremadament reduïda. Això és una molt mala notícia perquè, com menys gel, menys albedo i, per tant, més escalfament global. Un peix que es mossega la cua i que arrossega el planeta a un increment de temperatura que fa créixer el nivell del mar i desertitza nous territoris.
Les principals causes d’aquest sobreescalfament del globus terraqüi són la crema de combustibles fòssils en l’àmbit del transport i en l’industrial, però també cal tenir present que una causa del canvi climàtic és el no reciclatge dels residus. Quan algú de nosaltres llença una bossa d’escombraries a la fracció rebuig, aquells residus es cremen i generen diversos gasos, com ara el diòxid de carboni, que contribueixen a l’efecte hivernacle. En canvi, si omplim els contenidors de vidre, paper, envasos i orgànica (i ho fem com cal, sense impropis), les nostres escombraries són reutilitzades i ajudem a evitar l’escalfament del planeta.
Si ens fixem en el pes de les escombraries que consumim, la major part dels residus que generen les famílies d’arreu del món són orgànics. Això vol dir que si tots els ciutadans recicléssim, i ho féssim correctament, la petjada de carboni seria mínima. Les fraccions de vidre, paper i envàs es reciclen a moltes llars de Tarragona, però l’orgànica continua sent la gran oblidada. El passat 2015, la ciutat va reciclar només 3.549 tones d’orgànica, 2.528 de les quals eren netes, és a dir, amb prop d’un 30% d’impropis. Això implica 19 quilos d’orgànica per habitant a l’any. Pensem que el municipi que millor recicla l’orgànica de Catalunya, Tavèrnoles (Osona), genera 270 quilos d’orgànica per habitant a l’any: gairebé 15 vegades més que la nostra ciutat. Hom podria dir, amb raó, que la gestió dels residus d’una població d’uns 300 habitants és molt més senzilla que la d’una ciutat de 132.000 habitants. Per tant, tenint present aquesta xifra ideal que marca el municipi osonenc, analitzarem la comarca sencera a la qual pertany.
Ni punt de comparació amb Osona
Osona té l’honor de ser la comarca que millor recicla de Catalunya, segons les dades recollides per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) el 2014. Osona té una població de més de 150.000 habitants i una superfície de 1.260 quilòmetres quadrats. És a dir, té 20.000 habitants més que Tarragona ciutat dins d’un territori molt més dispers (Tarragona ocupa 63 quilòmetres quadrats). Doncs bé, la gent d’Osona recicla 81 quilos d’orgànica per habitant a l’any: més de quatre vegades més que els tarragonins, tot i que en són més i viuen molt més dispersos.
Però la comparació, per alguns odiosa, no s’acaba aquí. Tarragona gasta 10,5 milions d’euros l’any en la recollida i la gestió de les escombraries del seu municipi i externalitza el servei a l’empresa Fomento de Construcciones i Contratas (FCC), empresa que aquestes darreres setmanes ha sortit a la premsa relacionada amb la societat d’Acuamed per un vessament il·legal de productes químics a l’Ebre i que, l’any passat, va patir un registre de la Guàrdia Civil en el marc de la investigació del cas Innova. El Consell Comarcal d’Osona, mitjançant una empresa mixta, ofereix el servei de recollida d’escombraries a 39 municipis que sumen la mateixa població que Tarragona (130.000 habitants) per 7,1 milions d’euros (una xifra que inclou la neteja d’un municipi de 20.000 habitants). En resum, els osonencs paguen prop d’un 33% menys i el resultat és més de quatre vegades millor.
La ciutadania no respon
Podríem culpar l’empresa concessionària per oferir un servei tan car sense obtenir uns resultats òptims però, abans de carregar tota la responsabilitat en FCC, caldria donar un cop d’ull als nostres veïns del Baix Camp. A Reus, la concessió de la recollida d’escombraries i de les campanyes de sensibilització són també de FCC.
Fa pocs dies, Reus va rebre el premi Sirusa per la seva millora en la recollida de fracció orgànica. Cal dir que els percentatges de recollida selectiva de la capital del Baix Camp no són, ni de bon tros, per tirar coets i que, amb dades de l’ARC del 2014, Reus ocupava la 24a posició dins dels 28 municipis de la seva comarca. Malgrat tot, recull la mateixa quantitat de brossa orgànica neta que Tarragona tot i que té 30.000 habitants menys. Això fa que el seu nombre de quilograms d’orgànica per habitant a l’any sigui de prop de 25 enfront dels 19 de Tarragona.
Si Reus i Tarragona comparteixen empresa i, tot i això, les xifres són prou diferents, no és difícil apuntar el punt de mira cap als ciutadans. Més enllà del cost del servei i de les implicacions de FCC en investigacions de casos de corrupció, l’Ajuntament de Tarragona posa al servei dels tarragonins totes les comoditats necessàries perquè reciclem. Les illes de contenidors de totes les fraccions se succeeixen arreu de la ciutat (tret de la Part Alta, un cas d’estudi a part) per fer fàcil que els tarragonins posin cada residu on toca i ajudin a evitar l’escalfament global. Però els ciutadans que reciclen totes les fraccions són una minoria i només cal observar una mica per veure com els contenidors de rebuig sobreïxen mentre els d’orgànica estan gairebé buits.
Des del consistori s’aposta per continuar invertint en campanyes de conscienciació i es té poc interès a sancionar els que no reciclen, tot i que el reglament municipal permet posar multes de fins a 100€. «Si no trobes la persona in situ fent-ho malament és molt difícil sancionar», s’excusa la consellera de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, Ivana Martínez, que admet que les campanyes de sensibilització però, no tenen l’efectivitat desitjada: «anem casa per casa, comerç per comerç, però sembla que a Tarragona no hi ha la cultura de reciclar l’orgànica». Amb tot, insisteix en la necessitat de les campanyes i dels informadors perquè «hi ha persones que es pensen que ho fan bé i no ho estan fent bé». De la mateixa manera que la política sancionadora no forma part de les prioritats del consistori, tampoc ho són les bonificacions per reciclar i aquestes només s’emmarcaran, en un futur, en els residus voluminosos a la deixalleria municipal.
El Tarragonès comença tard amb l’orgànica
Segons dades de 2014 de l’ARC, el Tarragonès és la comarca que més tard va començar a reciclar l’orgànica. Fa dos anys, més de la meitat dels municipis del Tarragonès encara no recollien la fracció orgànica. Un fet insòlit, ja que a la resta de comarques del Camp de Tarragona tots els municipis reciclaven l’orgànica el 2014 tret de cinc poblets del Priorat. Segons el Consell Comarcal del Tarragonès, aquest 2016 ja ho han estat fent tots.