Kolam és una d’aquelles històries que quan les veus has de prémer el nas per evitar que et caigui la llagrimeta. Fa un mes, qui us escriu aquestes línies no coneixia res de Kolam. Ni tan sols sabia que aquesta paraula descriu una forma d’art fet, majoritàriament per dones, amb farina de colors a les portes de les cases d’algunes regions d’Àsia i efímer com la majoria de bones intencions.
Perquè en aquest món global en el qual és tan fàcil carregar una motxilla i anar a veure països llunyans, les bones intencions, de ben segur, que no manquen. Qui més qui menys ha vist com viuen els nostres paisans del sud, de l’est o del sud-oest. Qui més qui menys ha lamentat la pobresa imperant en aquests grans destins turístics. Però molt poques persones fan com la Raquel i el Víctor. Molt pocs s’aventuren a fer un kolam i converteixen una terra gris sense futur, com certament és la vida dels nens i nenes indis més desafavorits, en un cresol de mil colors ple d’oportunitats.
La Raquel i el Víctor van fer això de viatjar, però en lloc de tornar amb la motxilla plena de souvenirs i anècdotes van tornar amb un objectiu: fundar Kolam. Ho van fer fa poc, el 9 de febrer de 2015, amb la idea d’ajudar a escolaritzar nens de les classes més desafavorides i lluitar contra la pobresa extrema que pateixen molts llogarets de l’Índia. Ara, menys d’un any i mig després, Kolam consta de tres projectes que ajuden més de 700 persones i de nombrosos voluntaris. «La veritat és que ens esforcem molt, dediquem més de 12 hores diàries a Kolam, però el factor decisiu d’haver aconseguit aquestes xifres són les persones que col·laboren amb Kolam. Sense ells res de tot això seria possible», ens diu la Raquel.
Un exemple de la seva tasca el trobem a Gorana, un petit poble rural, situat a uns 50 km de la ciutat d’Udaipur. Allí, 235 nens del poble i llogarets propers, acudeixen a classe cada dia per rebre una educació de qualitat, gràcies a aquests dos tarragonins que un dia van decidir no ser uns simples espectadors dels mals del món. «Quan veiem un adolescent que treballava a la recollida d’escombraries, amb uniforme i a l’escola tenim una sensació de satisfacció immensa», explica el Víctor recordant la importància dels voluntaris en aquest procés. «Una voluntària en una ocasió ens va dir que les setmanes que havia passat a Kolam havien estat les més felices de la seva vida. Quan passen aquestes coses també ens dóna molta força per continuar».
Perquè hi ha hagut moments que heu pensat a fer les maletes i tornar? «Hi ha hagut moments de tot», diu la Raquel, «moments molt intensos i que les coses no surten com vols, durant aquest temps hem sentit molta frustració, ens ha costat aprendre a no jutjar els beneficiaris i a acceptar la cultura de l’Índia, també ens hem sentit molt sols perquè és un país molt diferent del nostre. Hi ha hagut moments de tot, però mai hem pensat a abandonar (almenys seriosament)».
En aquest sentit, instal·lats còmodament en la nostra societat del benestar, pot costar posar-nos a la pell d’aquests dos joves però no és ha de ser difícil d’entendre el Víctor quan valora la rebuda de voluntaris «s’ha de pensar que estem sols a l’Índia i que el suport que rebem és molt important per nosaltres».
Una ONG més familiar
Aquesta confessió del Víctor fa de Kolam una ONG molt diferent d’altres de més grans que omplen els mitjans de comunicació i que, en alguns casos, reben subvencions d’entitats bancàries relacionades amb empreses armamentístiques.
Kolam és més familiar i, per què no dir-ho, més fiable. «Les donacions tenen un efecte immediat, cada apadrinament nou, per exemple, es converteix immediatament en un nen escolaritzat», explica el Víctor. «A més, des de Kolam ens esforcem molt perquè les persones notin molt propera l’Índia i tot el que hi passa. Com més a prop sents una cosa més fàcil és que empatititzis i t’involucris amb el nostre treball».
Com ajudar
Kolam viu gràcies a les persones que, des de casa o agafant un avió, estan disposats a donar un cop de mà. Per fer-ho només cal entrar al web kolamindia.org. Existeixen col·laboracions ben diferents com ara ajudar una família a plantar el seu propi hort amb una aportació de 6 € per collita, ajudar un nen a sortir del cicle del treball infantil mentre es llaura un futur millor amb 18 € al mes o col·laborar amb l’escola de Gorana per portar l’educació a les zones rurals amb 7 € mensuals.