Arrel de la presentació del Minipop, un dels artistes més coneguts de la ciutat em comentava que el Joan Rioné, l’editor de Piscina, un petit oceà, té un univers particular que tenyeix totes les seves creacions artístiques (ja siguin literàries o escèniques). Pot semblar que això de tenir «un univers particular» sigui poc més que un elogi, però aquells que tracten sovint amb aquesta mercaderia devaluada que anomanem art, entendran que «tenir un univers particular» és al que aspira qualsevol artista.
El Joan, se’ns dubte, ho ha aconseguit. Després d’anys picant pedra en el món de les arts escèniques, i arran d’un espectacle fascinant en el qual els nens i nenes acabaven explorant l’escenografia, va néixer el primer conte de Piscina, un petit oceà; la primera adaptació en paper de l’univers escènic del Joan. Ha plogut prou des d’aquella primera publicació, El calaix de l’artista, i l’editorial ja acumula vuit títols, traduccions a tres idiomes (castellà, anglès i euskera), segones edicions, guardons i reconeixements.
No és d’estranyar, doncs, que la Casa de les Lletres s’omplís de famílies que, amb samarreta ratllada, no es van voler perdre la presentació de les novetats d’enguany. Perquè si quan parlem d’univers, no només parlem de planetes sinó que incloem satèl·lits, estrelles, nebuloses i un fotimer de coses més; quan parlem de Piscina, un petit oceà, no només parlem de contes. Es tracta de vestir-se (i vestir els menuts) amb samarreta marinera perquè les noies del consell assessor de l’editorial ens regalin una piruleta, de compartir sala amb un cranc de mida humana que et saluda somrient mentre un calamar gegant passa entre la canalla i de sentir les bromes i les reflexions dels que s’ho curren per afegir el seu granet de sorra al mar de la cultura universal.
«Encara que ens veieu vestits així, el que fem no és una broma», deia el Joan en la presentació de les novetats d’enguany. Certament, que Matthew Tree faci la traducció a l’anglès del conte guardonat amb el Premi crítica Serra d’Or 2015, Un mitjó diferent a cada peu, no és una broma. Com tampoc ho és que neixi la segona part d’un dels primers contes que va publicar l’editorial i més èxit ha tingut, Formigues a la cuina.
Sota el títol de Formigues a l’aspiradora, la il·lustradora Marta Contreras, canvia l’estil i el format en aquesta nova aventura que durà al lector a viatjar pels grans clàssics de la literatura universal i en la qual les protagonistes, les formigues, passen a ser simples punts.
A banda, i per demostrar que l’univers piscinoceanogràfic va més enllà del paper, l’editorial també va presentar les nines i els ninos dels personatges del conte Un mitjó diferent a cada peu. Unes creacions de la Vicki Tomàs que faran les delícies dels massa petits per passar pàgines.