Les primeres planes dels diaris ens mostren la relació d’Orient i Occident en forma de refugiats que fugen de guerres a bord d’embarcacions rudimentàries o travessant murs de soldats europeus. Massa dies ens parlen d’atemptats i de bombardejos que, si bé són perpetrats per actors diferents, coincideixen a matar innocents de pell més bruna o més pàl·lida, segons el capritxós atzar. Polítics de l’est i de l’oest negocien amb vides alienes a canvi d’or dins dels nostres televisors amb somriures cordials. Aquest reguitzell de punts de trobada són alguns dels molts que es donen cada dia i des de fa mil·lennis a les riberes del Mediterrani. En massa casos han tingut el regust ferrós de la sang però també han servit per fer créixer i prosperar les civilitzacions banyades pel Mare Nostrum. Un exemple d’encontre el van protagonitzar Roma i Egipte. Més enllà de la història d’amor que Richard Burton i Liv Taylor protagonitzaven a la pantalla gran, les dues civilitzacions van retroalimentar-se en molts aspectes que han perdurat fins a l’actualitat. Tarraco Viva aprofita aquesta relació per encetar un nou camí amb la vista posada en els Jocs Mediterranis de l’any vinent, un esdeveniment esportiu que, conscient del nivell dels seus atletes, es presenta també com una trobada cultural.
El punt de partida de l’edició d’enguany del festival tarragoní és una pintura sobre tela procedent del complex de Saqqara en la qual un jove egipci, amb Osiris i Annubis a banda i banda, vesteix com un romà. El retratat porta entre les dues mans un papir, en un gest que és similar al d’un relleu conservat en un sarcòfag de la necròpoli de Tarragona. «No podríem trobar una imatge millor que simbolitzés l’encontre de dos mons: un el grecoromà, present a Egipte des d’Alexandre el Gran, i l’altre, el de la mil·lenària civilització de l’antic Egipte», explica Magí Seritjol, director del Tarraco Viva.
El festival fa gala dels seus cognoms i reconstrueix aquesta pintura històrica en el cartell d’aquesta edició que començarà el pròxim 15 de maig amb un debat en el qual participaran especialistes de les dues civilitzacions. També inclourà una exposició sobre l’Egipte faraònic amb activitats sobre la momificació, i altres aspectes de la història de la civilització regada pel Nil. Tampoc hi mancaran les recreacions històriques que enguany vénen amb el regust terrós del desert que tants legionaris van trepitjar però que no ometen els espectacles purament romans com les lluites de gladiadors, el teatre popular o els rituals. Una de les novetats d’aquesta edició és la recuperació d’una exhibició de cavalleria, que anirà a càrrec de l’associació tarragonina Ala Augusta.
L’acte de cloenda aproparà els assistents a una de les creacions més fascinants de la trobada entre Roma i Egipte: els retrats funeraris d’El Fayum. Es tracta d’unes pintures frontals del rostre que els momificats es feien de joves perquè coronessin les seves mòmies. Un encontre entre dues tradicions que els acompanyava fins al moment de la mort i que ha perdurat fins als nostres dies. «Són tan fascinants aquests retrats», comenta Seritjol, «que els explicarem a partir de la vida d’un dels retratats i de la seva correspondència. […] Unes cartes que, quan les llegeixes, t’adones que el pols de la vida d’aleshores s’assemblava molt a la d’ara».
Així doncs, Tarraco Viva, que sempre ha fet bandera que conèixer el passat és la millor eina per entendre el present, es presenta enguany com el que és: un festival actual. Un esdeveniment que vol fer seva la frase de l’escriptor britànic Rudyard Kipling, «si la història s’ensenyés com relats, ningú l’oblidaria», no fent caure en l’oblit els contactes i els moviments migratoris que formen part de les nostres arrels i que cap frontera o exèrcit poden aturar.
El festival en xifres
Enguany el festival incrementa el nombre d’actes fins als 436 (del 15 al 29 de maig) ubicats en més d’una trentena d’espais de Tarragona, Constantí, Altafulla, Cambrils, Falset, Porrera i, com a novetat, el columbari romà de Vila-rodona. Molts actes són gratuïts i, pels de pagament, es podran adquirir les entrades (que van dels 2 als 10 €) a partir del 26 d’abril. El pressupost total del festival és de 300.000 €.
Tot i que l’organització del Tarraco Viva prefereix no fer estimacions, si donem un cop d’ull les darreres edicions, es preveu que l’edició d’enguany superi els 105.000 assistents, una xifra que ja va sobrepassar en les tres darreres edicions.
Tarragona, ciutat de la història Viva
Amb el festival com a punta de llança, són massa les mancances de la ciutat per convertir-se en la capital de la història viva. La conselleria de Patrimoni i la de Turisme treballen per incloure activitats d’aquest tipus durant tot l’any però el projecte que permetria fer un pas de gegant a la ciutat en aquest camp segueix en un calaix de la Casa Sefus.
Els vuit milions d’euros que calen per crear una colònia romana permanent que dotaria la ciutat de prestigi cultural arreu del món fan que la ciutat es quedi a les portes de destacar en un camp en el qual té experiència sobrada. A canvi es diversifiquen els recursos i els esforços apostant per programacions culturals consolidades com el Dixieland o l’SCAN, altres festives com el concurs de castells de focs artificials o per convertir Tarragona en una Smart City de la qual fa temps que no se’n parla; per, de cop i volta, convertir la ciutat en un referent de la formació operística o per uns Jocs Mediterranis que veuen el seu palau d’esports cada cop més lluny. Per cert, el cost inicial d’aquest equipament esportiu que va per molt mal camí és també de vuit milions d’euros.