L’art romànic ens acompanya arreu de les nostres comarques sotmès als canvis dels segles i dels estils arquitectònics que l’han precedit. Els cobejats monestirs de Poblet i Santes Creus o la catedral de Tarragona –més gòtica que romànica– i l’església de Santa Maria del Miracle –encastada al bell mig de l’amfiteatre de la capital– són alguns dels exemples més notoris però, per descomptat, no pas els únics. Un ampli ventall de construccions ens han estat llegades tot i el pas del temps i dels conflictes bèl·lics. Tampoc són poques els estudis que recullen informació sobre aquests vestigis medievals i serveixen d’eina de consulta a entesos i afeccionats. Però el camp del saber mai no s’atura i el reciclatge al qual els historiadors el sotmeten és constant. Noves eines d’estudi i tècniques de restauració fan que el terme obsolet s’avanci al que moltes editorials voldrien però alhora fomenten noves creacions. L’Enciclopèdia del Romànic n’és un exemple: un somni de l’arquitecte i dibuixant José María Pérez Peridis que ha fet realitat a força de convèncer patrocinadors amb el seu discurs vehement. Perquè només amb passió es pot aconseguir la publicació ja de 48 toms d’aquesta enciclopèdia.
El darrer d’aquests volums és el dedicat a les comarques de Tarragona i s’ha presentat al Seminari, entre la muralla romana i la catedral cristiana. Una al·legoria sobre l’època històrica que recull de forma extensa, precisa i actualitzada l’Enciclopèdia del Romànic de Catalunya. No en va, han estat un centenar de professionals treballant-hi. Historiadors i arquitectes acabats de llicenciar que gràcies a aquest projecte han pogut exercir fent el treball de camp d’aquesta obra que busca apropar-nos i contextualitzar un període que va del segle XI al XIII i que coincideix amb part de la Reconquesta.
Amb tot, les línies de la història són tènues quan es tracta de separar períodes artístics i tal com ens explica Jordi Camps, un dels coordinadors del projecte, «a Tarragona hem hagut d’incorporar alguns dels primers edificis gòtics perquè si no, no s’entenia com eren les coses i com evolucionen artísticament en aquesta zona».
L’obra recull 175 testimonis romàntics distribuïts en 79 localitats de nou comarques diferents. Aquests vestigis no es limiten només a construccions sinó a altres peces artístiques com les que hi ha als museus del territori o els objectes litúrgics i la indumentària del món eclesiàstic. D’aquesta manera s’ha posat noves dades sobre la taula i se n’han ordenat de més antigues. «Vint anys després de publicacions similars a aquesta enciclopèdia, segueix havent-hi estudis que milloren el coneixement d’aquests vestigis com, per exemple, algunes construccions d’Horta de Sant Joan o Forès», comenta Camps.
S’han editat 1.500 exemplars –750 en castellà i 750 en català– d’aquest tom que també està disponible en l’àmbit virtual al web www.santamarialareal.org. L’any passat es van presentar els tres volums dedicats a les comarques de Barcelona i es preveu que es completi el projecte el 2017 amb la publicació dels estudis corresponents a Girona i Lleida.
