Tòtems, màscares, trons, armes rituals i altres peces d’art africà omplen la sala superior de la botiga que des de fa nou anys regenta Peter Asuzu a la Rambla Vella de Tarragona. Una autèntica sala de museu etnològic que ens convida a recórrer el continent negre a través del seu art més tradicional. Nigèria, Burkina Faso, Costa d’Ivori i el Congo són alguns dels països representats en aquesta mostra permanent que combina una majoria de peces fetes de fusta amb algunes de bronze.
Materials i orígens diferents però un denominador comú: la factura artesana. «La gent se sorprèn molt en veure tot el que fan els artesans amb les mans», explica el propietari de l’establiment.
La mostra, però, només ocupa la part de dalt del comerç que regenta en Peter i que ofereix als clients peces tradicionals africanes de característiques variades. «Capses de Madagascar, figures del Senegal, bosses i motxilles d’Egipte… tenim molts articles fets a mà de diferents països de l’Àfrica. Volem apropar als nostres clients aquest món, no només l’artístic de l’exposició permanent de dalt, sinó també l’artesania, les coses del dia a dia com plats fets amb pedra de sabó de Tanzània o pessebres fabricats amb fulla de plàtan de Madagascar», explica el seu propietari.
Durant la nostra entrevista dues turistes de Madagascar entren a la botiga i som testimonis de com en Peter els explica coses de la seva ciutat adoptiva i els dóna alguns consells perquè aprofitin millor la visita. Una pràctica que admet que du a terme sovint i que es complementa amb la d’informar els seus clients de la ciutat de quins són els millors destins africans per viatjar tenint presents els interessos i, sobretot, la seguretat.
«La majoria dels meus clients són d’aquí però alguns africans que vénen de vacances aquí se sorprenen molt de veure objectes del seu propi poble a la botiga».
A banda de l’exposició permanent, en Peter també organitza mostres temporals que tenen molt bona acceptació entre el públic. D’aquesta manera, el tarragoní d’origen nigerià, llicenciat en Història per la Universitat de Jos (Nigèria), va avançant pas a pas amb l’objectiu d’unir els seus dos mons, l’africà i el tarragoní. I en fer-ho, retorna una part dels guanys a l’Àfrica en forma d’ajuda directa per fomentar la creació de llocs de treball i donar millor qualitat de vida a la canalla d’un continent molt castigat.