El passat dijous es va presentar a Tarragona ‘El gran llibre dels castells’, escrit per la periodista vallenca Raquel Sans i il·lustrat pel tarragoní Octavius. Aprofitant que estem immersos en el Concurs de Castells hem volgut parlar amb la seva autora del moment que viuen els castells i perquè ens expliqui les peculiaritats d’aquesta obra destinada a un públic molt divers.
Estem vivint l’època daurada dels castells?
És un moment molt dolç. Els castells estan de moda, tenen reconeixement social i s’han convertit en un símbol de país. Des dels anys 90 en què es va assolir la primera «tripleta màgica», el fet casteller ha anat a l’alça en tots els sentits. Més camises que mai, més colles que mai, colles a tot el món i, sobretot, castells cada cop més complicats.
A què creus que es deu aquest ‘flow’ casteller?
Hi ha moltíssims factors que hi han contribuït: la irrupció de les dones, l’interès televisiu pel fenomen, la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco, l’aparició de les colles universitàries que s’han convertit en un planter no només de castellers sinó també de líders… La suma de tot plegat crec que és el que ens ha dut fins al moment actual. I no podem oblidar que els castells tenen una cosa que enganxa i que fa que, qui els tasta, ja no se’n pugui despendre mai més. És com el fumador: qui ha estat casteller ho serà per tota la vida.
Pot pujar encara més l’onada castellera?
És complicat perquè som molt amunt. Hem vist i gaudit d’autèntiques meravelles castelleres, com els castells nets o els castells de deu. Però l’experiència m’ensenya que quan et penses que s’ha arribat al límit, l’ambició i la il·lusió de les colles fa que s’assoleixin castells que et pensaves que no veuries mai. Per tant, sí, jo crec que l’onada encara pot fer-se més gran.
Tot èxit està sotmès a perills. Tu que els vius des de dins, però per feina també des de fora, quins mals pot infligir aquest boom?
S’han de fer les coses amb seny i no es pot córrer. Per exemple, abans de crear una colla nova crec que cal plantejar-se si el projecte serà viable com a mínim a mitjà termini. És trist veure com neixen colles noves que desapareixen al cap de pocs anys per falta de relleu o perquè se’ls acaba la metxa.
D’on va sorgir la idea de fer aquest llibre?
És un encàrrec de l’editorial Larousse per a una col·lecció que tenen sobre llibres divulgatius de diferents matèries: des del cos humà a l’espai. Tenien clar que en volien un de castells i jo no vaig dubtar a involucrar-me en el projecte. Em va semblar molt engrescador.
A quin ventall de públic va dirigit?
Està pensat, sobretot, per a un públic infantil i juvenil. Tot i que alguns pares m’han confessat que han comprat el llibre per als seus fills i se l’han acabat llegint ells perquè hi han trobat coses que els han interessat.
Quins punts en destacaries?
És un llibre molt transversal que intenta parlar dels castells des de moltes òptiques: històrica, social, tècnica… i on apareixen moltes anècdotes i curiositats. Crec que el més destacat és que hem procurat parlar de tot.
Què et transmeten les il·lustracions de l’Octavius?
Són brutals! Una barreja entre il·lustracions didàctiques i humorístiques. Només algú amb la seva sensibilitat i coneixement del fet casteller podria haver copsat tan bé el to del llibre. La veritat és que en soc molt fan.
Tenint en compte la internacionalització que està adquirint el fet casteller, per a quan les versions en diversos idiomes?
(Riu). Estaria molt bé. Això és cosa de l’editorial. Però seria molt interessant…