Seguir la moda dels contenidors soterrats ha passat factura a diversos municipis de les nostres comarques. La capital és l’exemple més flagrant dels mals que comporta seguir la corrent sense fer-ne un estudi previ. La majoria de grans municipis del Tarragonès i el Baix Penedès també van caure, en major i menor mesura, en el parany dels contenidors soterrats i tots n’han sortit escarmentats. Són poc funcionals per als usuaris, difícils de netejar i, per aquest motiu, fan més pudor que els de superfície. A aquests inconvenients cal afegir l’elevat cost d’instal·lació per la poca vida útil que tenen (10 anys) i, com es pot comprovar en l’operació que ara treu a concurs el consistori tarragoní, el preu astronòmic que s’ha de pagar per treure’ls. Altres municipis, en canvi, van ser més prudents abans de deixar-se endur per la tendència del moment i van analitzar si els contenidors soterrats eren idonis per a les necessitats de la població. Torredembarra n’és l’exemple més evident, ja que no en té ni un. Calafell i Vila-seca sí que se la van jugar, però amb una aposta de baixa intensitat que no ha deixat un peatge tan elevat com a Tarragona.
I és que el cas de la capital és per recollir-lo en un manual de males pràctiques. Entre 2006 i 2007, FCC va instal·lar gairebé un centenar d’illes de contenidors soterrats a Tarragona. El cost d’aquesta inversió, sufragada pels fons FEDER en un 80%, va ascendir als 7,1 milions d’euros. Aquesta operació va ser capitanejada per l’aleshores regidor de Medi Ambient del govern Nadal, Agustí Mallol. En aquell moment, tot i que era previsible, molts municipis desconeixien els desavantatges dels contenidors soterrats. El 2011, després de tenir gairebé cinc anys per certificar els problemes que ocasionaven els contenidors soterrats, el govern Ballesteros va adjudicar la construcció de 136 illes més de contenidors soterrats per un valor de 6,4 milions d’euros, el 80% dels quals van anar a càrrec dels fons FEDER.
El balanç d’aquesta operació és que, poc més de 10 anys després que Mallol inaugurés, a bombo i plateret, els primers contenidors soterrats a Sant Pere i Sant Pau, el consistori ha hagut de demanar un crèdit de 7 milions d’euros per treure’n menys de la meitat dels que hi ha per la ciutat. Entremig, contenidors soterrats que es van instal·lar per treure’ls tot seguit com els de la plaça de la Font o altres contenidors d’aquest tipus que han estat segellats més temps que no pas oberts com els del carrer Joan Maragall.
Altafulla tampoc va sortir molt ben parada del boom dels contenidors soterrats i n’acumula uns 200 (unes 40 illes). El regidor de Serveis, Michael Preuss, ha explicat a NotíciesTGN que, «abans de l’estiu vinent, els haurem tret tots perquè l’experiència que hem tingut és bastant nefasta tant en la manipulació com en la neteja». Preuss explica que esdevé impossible netejar-los del tot i que «urbanísticament pot ser molt maco però és com posar la pols sota la catifa».
Salou té al voltant de 50 illes de contenidors soterrats. No es plantegen treure’ls però tenen clar que no n’instal·laran més d’aquest tipus. Fonts del municipi de la Costa Daurada expliquen que «els tècnics de l’Ajuntament recomanen no instal·lar més bateries de soterrats perquè es tracta d’un tipus de recollida més cara i ineficient atès que incrementa un 25% els impropis, malgrat que són més estètics i generen menys olors». Això farà que a les zones de creixement de la ciutat s’aposti pels contenidors de superfície.
Al Vendrell, les nou illes de contenidors soterrats també estan en el punt de mira. Des del consistori del Penedès admeten que «aporten més inconvenients que avantatges i, per tant, la intenció és substituir-los a mitjà i llarg termini».
No sortim del Baix Penedès, per trobar un exemple de rectificació a temps. Calafell va aprofitar el primer pla Zapatero per instal·lar contenidors soterrats a l’avinguda Catalunya de Segur. Ja no n’han posat més i els contenidors esmentats es van retirar «pels molts problemes que causaven: manteniment car, molt soroll en les operacions… Fins i tot se suposava que el soterrament acabaria amb les olors, i en realitat en produïa més».
Vila-seca és un cas similar. Té només tres illes de contenidors al nucli antic, ja que, segons el consistori, «semblava que podien ser més adients en aquesta zona concreta de Vila-seca». Amb tot, l’experiència ha fet que aquest 2018 s’hagin deixat fora de servei dues d’aquestes illes i que pròximament quedi anul·lada també la tercera. «La raó és que la circulació de vehicles pesants pels carrers del nucli antic és un fet negatiu, ja que fan malbé el paviment i fan soroll i generen males olors».
I el premi gros se l’endú Torredembarra, que no haurà de pagar el peatge de desmuntar illes de contenidors soterrats i el veïnat no ha hagut de patir les inclemències d’aquest sistema de recollida de residus urbans. La Torre té contenidors de superfície i l’eficient sistema de recollida porta a porta al nucli antic.
