El 2016 va ser un any de brots verds si parlem de matrimonis. La taxa de nupcialitat a la província de Tarragona va arribar al 3,8%, una xifra que no s’assolia des del 2008 quan el nombre de matrimonis estava per sobre del 4,2%. En nombres absoluts, el 2016 es van superar els 3.000 casaments per primer cop des del 2008, que se’n van xifrar més de 3.400.
Aquest repunt es produeix arreu de Catalunya que, amb una taxa de nupcialitat del 3,93%, ha signat prop de 29.400 matrimonis, només 1.000 menys que el 2008. Cal tenir present que, en l’àmbit català, no s’havia arribat als 28.000 matrimonis a l’any des de l’inici de la crisi. Vuit anys després, aquest llindar s’ha superat amb escreix però encara no s’arriba als 30.400 matrimonis oficiats el 2008.
Al Tarragonès, també hi ha hagut un creixement en el nombre d’enllaços, així, el 2016 es van superar els 1.000 casaments, un fet que no es produïa des del 2010. La taxa de nupcialitat a la comarca va superar el 4%. Un fet que també es va produir al Baix Penedès, que ha seguit la mateixa dinàmica que el territori i el país i, el 2016, va superar els 400 casaments a l’any per primer cop des del 2009. En aquest sentit, el sociòleg de la URV Ángel Belzunegui apunta que el «retard del matrimoni es produeix a l’espera d’estabilitat i millors condicions d’accés a l’habitatge».
Analitzant les dades de l’Idescat, Belzunegui es fixa en l’endarreriment de l’edat de nupcialitat. Mentre que el 1978, el 93% dels matrimonis es produïa entre homes de 20 i 24 anys amb dones d’entre 15 a 24 anys –de fet, un 23% de dones tenia entre 15 i 19 anys–, el 2016, el major nombre de matrimonis es produeix entre homes de 30-34 anys i dones d’entre 25 i 34 anys, concretament el 20%. «O sigui que el 80% restant es produeix en tota la resta d’edats i, per tant, hi ha un major nombre de matrimonis en totes les altres franges d’edat, sobretot a causa de les segones i terceres núpcies», explica el sociòleg.
Guaitant aquestes sèries històriques també ens adonem que el nombre de matrimonis anuals ha davallat notablement. Des del 1978, amb gairebé 40 anys, hi ha un 28% menys de matrimonis. Per Belzunegui hi ha dos motius que expliquen aquesta caiguda: «hi ha menys efectius poblacionals en els grups d’edats on es produeix més nupcialitat (30–35 anys) i un canvi de comportament de les unions». Aquest darrer punt va lligat a l’augment de les unions de fet o de la solteria volguda. «El matrimoni deixa de ser per a molta gent el projecte vital i passa a ser una alternativa més», comenta Belzunegui.
Un altre factor interessant en aquesta comparació històrica és el creixement dels matrimonis civils en detriment dels religiosos. En el període que va del 1978 al 2016, a Catalunya els matrimonis religiosos han passat del 98,7% al 14,5%, mentre que els civils passen de l’1,3% al 85,5%. «Això provoca un efecte tisora, entre dues magnituds», explica el sociòleg de la URV, que entén que aquest canvi tan espectacular es deu al fet que «som a la societat més secularitzada de tota l’Europa meridional. La secularització catalana és molt aguda i es fa en molt poc temps: de fet, es reprèn el 1978 després del parèntesi de la dictadura, ja que Catalunya va tenir un procés molt intens de secularització entre 1900 i 1939».
En últim terme, Belzunegui destaca que les dades de l’Idescat posen de manifest una homogàmia molt forta pel que fa a nivell d’estudis. Veiem, per exemple, que de l’11,5% dels homes llicenciats o doctorats casats el 2016, un 6% es va casar amb dones també llicenciades o doctorades. I que del 17,5% d’homes amb estudis de batxillerat elemental casats el 2016, un 8,5% ho van fer amb dones del mateix grau educatiu.
El negoci també millora
El Grup AG Planning acumula 14 anys d’experiència en l’organització de casaments a la província. Actualment gestiona el Castell de Tamarit i la Casa Joan Miret, a la Rambla Nova.
Laura Camus, wedding planner d’AG Planning, explica que «existeix un creixement notable en el nombre de casaments en els darrers anys». Fins i tot, admet que els clients dediquen «una despesa més alta a l’organització dels casaments» que anys enrere. Pel que fa al tipus d’enllaç, Camus admet que «els casaments civils han crescut». Stephanie Planas, també wedding planner d’AG Planning comenta que «la cerimònia civil permet les parelles enfocar la cerimònia des d’una manera molt més personalitzada» i destaca que «cada cop les possibilitats i les propostes entre les quals poden triar les núvies a l’hora d’organitzar el seu casament són més variades».