«Les ciutats gregues i romanes eren autèntics MoMA a l’aire lliure»

Magí Seritjol és el director del Festival Tarraco Viva

Per . Actualitzat el

Magí-seritjol

Tarraco Viva arriba a la seva dinovena edició i cal que el seu director ens expliqui les novetats d’enguany. Malgrat tot, quan seiem al pis de dalt de la casa Sefus per entrevistar-lo se’ns fa impossible posar-nos a enumerar activitats que es poden consultar al programa d’actes i preferim que ens expliqui coses dels romans i, enguany, dels grecs. Parlem de filosofia, art i ciència abans de començar l’entrevista. Destaca la importància que té la llibertat de pensament perquè una societat floreixi, com va ser el cas grec. M’explica les bromes que els experts convidats a la jornada inaugural de diumenge es van fer en la defensa de grecs i romans segons el seu àmbit d’estudi. El temps passa volant parlant d’història antiga amb el Magí i més quan t’atreveixes a utilitzar-la per interpretar el present, però els compromisos del director de Tarraco Viva amb la premsa no són pocs i comencem el ‘tête-a-tête’.

Aquest any toca Grècia.
No.

Ah, no?
Toca la relació entre Roma i Grècia. Què van significar l’una per a l’altra i saber de qui som deutors nosaltres.

I de qui som deutors?
A la jordana inaugural de diumenge, la Joana Zaragoza ho va deixar clar: som 100% hel·lenístics. És a dir, la nostra manera de pensar, d’actuar, de viure en polis… No tant grec o romà sinó aquesta barreja que anomenem hel·lenisme i que seria la cultura grecoromana.

A parts iguals?
A la part de cultura gairebé tot és grec, però a l’hora de manar i governar els que millor ho van fer van ser els romans.

Per què?
Els grecs eren molt anàrquics i es van autogovernar molt malament, mentre que els romans, tot i que no eren tan brillants, tenien una gran capacitat d’organització política. Els romans van empastar totes les cultures prèvies a la romana i van bastir l’hel·lenisme que impregnarà gran part l’Edat Mitjana, el Renaixement, la Il·lustració… fins a la societat actual.

Em fa pensar en el municipalisme que caracteritza Catalunya enfront del centralisme castellà o francès.
No tant en estructura com en la idea que les ciutats s’han de governar. En aquest sentit, i pensant en pròximes edicions del festival, volem recrear una reunió de decurions, que eren els senadors locals que governaven les ciutats romanes. De fet, l’Imperi romà funcionava amb molt pocs funcionaris imperials, uns 120.000 per fer funcionar un imperi de 60 a 80 milions d’habitants. I això era gràcies a l’autogovern dels municipis.

Podrien fixar-s’hi els que parlen d’aprimar l’Administració.
No estaria malament. Crec que va ser Pasqual Maragall que va dir que donéssim més poder a Europa, desmantellem a poc a poc els estats i donem més poder a les ciutats. Aquest era el sistema de l’Imperi romà. Les ciutats tenien molta autonomia per decidir els seus propis impostos, lleis municipals… L’emperador no nomenava els alcaldes, per exemple.

Vaja…
Pensa que això va durar 500 anys. La Unió Europea ara en farà seixanta i mira-la com està.

Quins tastets de la relació entre Romà i Grècia podrem veure?
Afegim filòsofs als monòlegs teatrals per mostrar el pensament grec. També volem ensenyar l’art grec, de moment amb una exposició feta amb lones que hem instal·lat a diversos espais de la ciutat. Pensa que les polis gregues i les civitas romanes eren enormes MoMA a l’aire lliure, estaven plenes d’obres d’art.

Ells sí que invertien en cultura.
Pensem que la cultura no és important, però sense cultura no s’haguessin construït les ciutats. I sense les ciutats no hi hauria hagut cap imperi. De vegades no som capaços de pensar que allò que ens porta a la realització de grans obres de serveis públics és la cultura. L’escriptora Hertha Müller ja ho diu: «la bellesa ens protegeix».

Cert.
Aquest any només en fem una pinzellada però el 2018 volem omplir Tarragona de bellesa. Que la gent trobi la bellesa d’una cultura, que és la nostra, amb ideals que encara perduren.

I quins són els ideals de Tarraco Viva?
La nostra funció és fer reflexionar, pensar… El valor de la història és el fet que et porta a repensar l’actualitat.

Per exemple?
La por a la globalització que provoca l’auge d’aquests polítics totalitaris que diuen «això ho soluciono fàcil». Això ja va passar al món clàssic. Al segle I i II dC hi va haver una gran globalització circumscrita al món mediterrani. I Adrià va ser el primer a adonar-se que havia d’ampliar la ciutadania, per això cada vegada hi havia més ciutadans que no eren ni romans ni itàlics estrictament. Ell mateix era d’origen hispà i els seus successors, africans.

Qui desconeix el festival podria pensar que les activitats són per a un públic especialitzat.
No ho és. No cal saber res d’història, només cal que t’agradi la història. El que ens ha sorprès és veure que hi ha tanta gent que li agrada i sentir, durant aquests anys, «no pensava que això de la història podia ser tan interessant» o «tan divertit».

I això cala a la ciutat.
Hi ha poques ciutats al món que ho facin i a mi em fa molt feliç que la història formi part de la vida diària dels tarragonins.