Lamentablement, els mitjans estem obligats a omplir pàgines, minuts o bytes, tant si hi ha informació que valgui la pena transmetre com si no. Com a veí de la Part Alta, m’entristeix veure com, a través d’una minoria sorollosa, creem reivindicacions que semblen massives. Justament, al mateix grupuscle que lamenta que els tarragonins fruïm de les nostres festes majors, ara també li dol que els turistes omplin els carrers i alguns pisos del centre històric de la ciutat. Un barri que, per cert, està ple d’habitatges buits i cases a punt de caure, d’antics prostíbuls tancats, de façanes que no s’han dignat a passar la ITE i de bosses d’escombraries que els veïns, i no els turistes, deixen al carrer. Però queixem-nos del soroll de vint dies l’any i dels turistes que compren als comerços de barri que tant reclamem però que no utilitzem perquè és més barat anar a carregar al Carrefour. Total, és millor viure a ‘la Cate’ dels vuitanta on feia por passejar de nit que viure al barri més de moda de la ciutat, amb comerços moderns i tradicionals i locals de restauració que funcionen gràcies al pol d’atracció que genera la Part Alta.
Però el que més em sorprèn és veure com el consistori està tan perdut i atemorit que fa cas de les reclamacions de quatre gats sense preguntar a tots els veïns i comerciants del barri. Potser se sorprendrien de saber que al barri volem actes a dojo per festes, que ja passem prou dies de l’any sentint només el soroll dels veïns; que al barri ens agrada que els tarragonins ens vinguin a veure i a gaudir dels nostres atractrius i que al barri calen més turistes, ja que de cases buides n’hi ha massa.