Des de 2011, la població tarragonina s’ha contret de manera preocupant, segons el darrer Observatori empresarial de la CEPTA. Una reducció de població que es viu, especialment, a les comarques de l’interior i que seria molt més intensa si no fos pel bon compartment dels municipis més grans del Baix Penedès (el Vendrell, Calafell i Cunit) i pel triangle que formen Salou, Vila-seca i Cambrils. Tarragona i Reus, tot i copar la major part de la població del territori, mostren un estancament poblacional amb un creixement, des del 1986, de menys de l’1%. A l’altra cara de la moneda, les comarques de la Terra Alta i el Priorat presenten densitats de població inferiors als 20 habitants per quilòmetre quadrat i s’apropen perillosament al 9,3 de la província de Terol (una de les més castigades de l’Estat per la despoblació).
El Gavinet d’estudis econòmics de la CEPTA ha analitzat les fluctuacions demogràfiques de la demarcació des de 1986. Trenta anys, durant els quals, les úniques comarques que presenten un creixement demogràfic «robust» són el Baix Camp, Tarragonès i el Baix Penedès. Aquesta darrera per la seva vinculació amb la Regió Metropolitana de Barcelona, on els seus municipis costaners resten absolutament inserits; mentre que el bon comportament del nucli central del Camp de Tarragona s’explica per la diversificació de l’activitat econòmica i la fortalesa relativa del seu teixit productiu. En canvi, les comarques del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, registren una caiguda de la població important que afecta principalment als municipis petits.
La manca d’oportunitats laborals, amb la desaparició d’una part important del teixit productiu (caiguda del nombre d’empreses), conjuntament amb la persistent crisi de les branques d’activitat tradicionalment més importants, com són el primari, la indústria intensiva en ma d’obra i de baix valor afegit i la construcció, són les causes d’aquesta davallada demogràfica a les comarques d’interior. En aquesta línia, segons el document fet públic per la CEPTA, persisteix el risc seriós d’una desertització demogràfica semblant a la que ja pateixen les comarques del Baix Aragó que fan que el nombre d’habitants per quilòmetre quadrat sigui 9,3. De moment, a la banda catalana la densitat de la població roman encara per sobre dels 15 habitants per quilòmetre quadrat a les tres comarques analitzades: Terra Alta (16), Priorat (19,2) i Ribera d’Ebre (27,5). Cal tenir en compte que la densitat de la població a la demarcació de Tarragona és de 126,15 habitants per quilòmetre quadrat.
En millor situació està la Conca de Barberà que, tot i tenir 31,5 habitants per quilòmetre quadrat, té un limitat creixement demogràfic global al període 1986 – 2016 i una perduda significativa de població entre 2011 i 2015. Aquests dos factors la converteixen en «la més susceptible d’endegar dinàmiques recessives similars a les que pateixen les comarques anteriors». Millor que la Conca però registrant també un creixement demogràfic baix hi ha les comarques que oscil·len entre els 79,5 habitants per quilòmetre quadrat del Baix Ebre, els 82,4 de l’Alt Camp i els 93,2 del Montsià. Segons l’estudi, no estan en una situació tan alarmant però «corren el risc de patir dinàmiques de població creixentment recessives, amb pèrdues continuades de població, que, en qualsevol cas, afectaran amb més intensitat als municipis d’interior que, un cop més, presentin un estructura econòmica menys diversificada».
Finalment, les comarques més dinàmiques de la província de Tarragona, des del punt de vista demogràfic, són el Baix Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès. Concretament, l’àrea més dinàmica es concentra en la franja costanera, que des de Cambrils fins a Cunit, i que abasta als dos nuclis poblacionals de major mida: Reus i Tarragona i els municipis que es troben al seu voltant.
Les receptes per guarir la desertització demogràfica
Tot i que l’observatori no és més que una diagnosi de la situació, des del Gavinet d’estudis econòmics de la CEPTA s’apunta que les inversions en infraestructura són capdalts per crear centres de producció que retinguin la població. A banda, emulant el que s’ha fet a Alcañiz, una oferta de tributació local atractiva que passaria per reduir impostos municipals com l’IAE o l’ICIO i/o una rebaixa de les exigències mediambientals podria ajudar que noves empreses s’implantessin a les zones més castigades per la despoblació.