A banda de mostrar-nos el local, Cao de Benós ens parla de l’actualitat política de Corea del Nord. Lamenta que el país que ell tant admira sigui un gran desconegut, però admet que una part d’aquesta desinformació rau també en l’hermetisme que hi impera. També comentem les polèmiques execucions de militars que adés i ara surten a la premsa i de com viuen els ciutadans sota el règim de Kim Jong-un.
Corea del Nord és la gran desconeguda d’Occident?
Sens dubte. Perquè no hi ha material i la desinformació de molts mitjans de comunicació no ajuda. El problema és que dins d’aquest buit informatiu hi ha molta gent que s’aprofita per crear tot tipus d’històries de terror.
També en té culpa l’hermetisme del règim, no?
Sí, Corea des de fa segles ha estat un país molt tancat com a forma de defensa perquè sempre ha estat un poble molt petit ofegat per grans imperis: xinesos, mongols, japonesos… i, ara, els Estats Units.
Aquest enemic comú recorda el cas de Cuba. Es preveu una obertura similar a Corea del Nord?
No, és una situació molt diferent. Corea no és tan dependent d’altres com Cuba. Per nosaltres és indispensable mantenir el nostre sistema socialista (habitatge, estudis i sanitat gratuïts) i, en el moment què s’introdueixen elements d’economia privada, com succeeix a Cuba, comencen les desigualtats, com a la Xina.
Mantenir això vol dir control de la informació.
La informació sempre està controlada. Jo he viscut censura de mitjans nord-americans. Lògicament nosaltres utilitzem els mitjans per orientar la societat cap a una direcció. No cap al consum per exemple, com a Occident.
Creus que és feliç la gent a Corea del Nord?
Sí. Cap país pot tenir estabilitat si no hi ha felicitat. Tenim aquest sistema des del 48 i no cal que els preguntis si són feliços, ho pots veure al comportament. No hi ha revoltes, ni expressions de descontentament.
Creus que la gent té por?
No, la gent del país, no.
Sobretot per les informacions d’execucions de dissidents i coses per l’estil…
El 99,9% d’aquestes informacions són mentides. I fa poc ha ressuscitat un dels generals que fa poc van dir que havien executat. Ho publiquen i quan es demostra que estan vius, no ho desmenteixen. Sobre això tracta el documental Propaganda Game, que vam fer amb Álvaro Longoria. Els principals argumentants del llibre negre de les Nacions Unides sobre Corea han admès que s’ho havien inventat tot. Volen fer amb nosaltres allò que van fer amb l’Iraq i altres llocs, la diferència és que nosaltres estem ben protegits. Nosaltres tenim armes nuclears.
No es produeixen execucions, doncs?
Una en el cas d’un general que volia donar un cop d’estat, es va aplicar el codi penal i es va fer en una sala privada.
I ja està?
En 25 anys, ni jo ni els meus amics de Corea n’hem sentit cap altra.
Quin és el futur del país?
Continuista amb el sistema socialista i apostant per substituir les importacions per producte nacional. Volem que el poble sigui el propietari de la seva terra, de la seva indústria i del seu destí.
Sembla un món utòpic.
No ho és, però l’estem construint. De moment no tenim atur ni gent sense escolaritzar. Volem crear un paradís social.
*Aquesta entrevista es va realitzar dies abans que Cao de Benós fos detingut en el marc d’una operació contra el tràfic d’armes el 14 de juliol i posat en llibertat, hores després.