Ajuntament i Generalitat presenten el document que ha de regir com s’han de dur a terme les intervencions a les muralles de Tarragona i quines són les prioritats en aquest àmbit. Mentrestant, però, aquestes actuacions es fan esperar i la intervenció que des de la Generalitat s’anunciava pel gener, no podrà començar fins més enllà del 20 de juny.
De fet, ja fa anys que les intencions no es tradueixen en fets i la majoria d’actuacions promeses pel Govern català durant els darrers anys no arriben. L’exemple més pròxim en el temps es remunta a la visita del conseller Mascarell el passat mes de desembre. L’antic responsable de Cultura va anunciar que el gener de 2016 s’iniciaria la quarta fase de la rehabilitació del tram de muralla de la Baixada del Roser. Una promesa incomplerta que venia acompanyada d’una altra que tampoc s’ha fet realitat: la reforma del teatre romà. Aquestes obres havien de començar el passat febrer amb la idea que estiguessin enllestides el 2017. Un any que d’aquí a poc es coneixerà a Tarragona com «l’any en què s’ha d’inaugurar tot».
Si bé és cert que hi ha hagut un canvi de Govern entre la promesa de Mascarell i les dates d’actuació anunciades, cal recordar que el substitut i actual conseller de Cultura, Santi Vila, formava part del mateix equip de Govern que Mascarell i fa poc més d’un mes va venir a Tarragona per nomenar-la «capital del món clàssic».
Però la ciutat ja està acostumada a compromisos que s’endarrereixen i, fins i tot, s’obliden i queden apilats com els carreus malmesos de les muralles. Prometatges que són tan antics que es remunten a fa poc més d’una dècada, quan la que fou consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Caterina Mieras, va anunciar una inversió d’1,1 milions d’euros per al teatre romà, a càrrec de la Generalitat (governada aleshores pel tripartit), i de set milions d’euros per a la necròpolis en col·laboració amb l’Estat (governat en aquells anys pels socialistes). Aquests diners no van arribar mai, però tampoc s’ha vist que els diversos governs municipals i autonòmics els hagin reclamat.
On sí que van arribar uns 38 milions d’euros va ser a Reus per construir-hi l’edifici del 112. Un equipament colossal, que, segons va anunciar posteriorment el Govern, costarà uns 85 milions d’euros si hi afegim els interessos. Un altre exemple més costós que també neix en el si del govern Montilla és la presó de Mas d’Enric que s’inaugura ja en època Mas i acaba costant 102 milions d’euros.
En canvi, quan parlem d’actuacions incloses en el conjunt arqueològic Patrimoni de la Humanitat de la Tàrraco Romana, els milions d’euros desapareixen i trobem actuacions minoritàries per dignificar una part de la necròpolis o la torre dels Escipions. Fins i tot tirant d’hemeroteca, veiem que la Generalitat és la que exclou el projecte de museïtzació del Circ a l’altura de la plaça dels Sedassos de la convocatòria dels Fons Feder de 2013.
Les prioritats de l’Ajuntament
Des de 2007, quan s’inicia el govern Ballesteros, s’han pagat uns 30 milions d’euros per la desgraciada herència de l’anterior Govern que havia de ser el pàrquing Jaume I, i prop de 30 milions més per la remodelació del Mercat Central, que d’herència no en té res però que, en canvi, té el dubtós honor d’emular els terminis d’obra que s’empraven en l’antiguitat, amb gairebé una dècada empantanegant el centre de la ciutat. A aquestes prioritats, cal afegir els 6 MEUR que l’Ajuntament va avançar a la Generalitat per pagar les obres de l’Escola Oficial d’Idiomes i altres actuacions d’un cost menor.
Per exemple, si donem un cop d’ull a les inversions que ha fet el consistori en els darrers quatre anys, veurem que s’ha remodelat el Palau Municipal per un valor de prop de 3,2 milions d’euros. En aquest mateix període, les inversions en Patrimoni han estat d’1,1 milions d’euros, 400.000 dels quals van anar a parar a Ca l’Agapito, aquell edifici que continua en ruïnes a la plaça del Pallol.
Però si parlem de prioritats de l’alcalde Ballesteros, en el primer lloc de la llista hem d’apuntar els Jocs Mediterranis. La despesa del consistori, fins ara, frega els 14 milions d’euros. I el pressupost total estimat per l’organització, que inclou aportacions privades i d’altres administracions, és d’uns 75 milions d’euros. Una xifra que va arribar a ser de 300 milions d’euros però que s’ha anat reduint a causa de diversos factors com ara la manca de patrocinadors. El fet és que la despesa que es calcula que han de representar els Jocs per a totes les administracions compromeses, demostra que la prioritat del Govern de la ciutat durant els darrers nou anys, no ha estat precisament el patrimoni romà.
El mateix patrimoni que ens ha atorgat el reconeixement més important que té la ciutat, el de la Unesco, i que, de ben segur, ens aporta la major part del turisme que rebem.
I el mateix patrimoni que les administracions han menyspreat permetent que Abertis convertís la bellesa del Mèdol en un espai tancat i desforestat que s’ha de veure des de la distància i rere una tanca metàl·lica.
Un pla inacabat
El que resulta si més no sorprenent és que, davant d’aquesta manca d’acció, les administracions continuen encaparrades a publicitar el més mínim pas que duen a terme. El Pla Director de les Muralles que «ha de regir les futures actuacions de restauració del conjunt de les muralles per tal de garantir, de la manera més adient, la seva protecció i conservació» inclou «65 intervencions adreçades a resoldre els problemes, no només d’estricta conservació material, sinó també els relacionats amb la integració urbana del monument a la ciutat i amb l’adequació i l’ampliació de les muralles per a la visita pública». Però quan preguntem quines són aquestes actuacions i quin ordre de prioritat tenen, la resposta del consistori és: «les propostes estan redactades per l’arquitecte però no consensuades per Generalitat i Ajuntament. Quan les tinguin resoltes, o a mesura que es vagin confirmant, us anirem informant». Tot a mitges, vaja.
