Està comprovat que l’estabilitat és el t’estimo de la política. Una paraula molt preuada per als governants que ha captivat l’alcalde Ballesteros, fart de muntanyes russes i governs en minoria que exigeixen massa diàleg i negociacions. «Dels meus nou anys de govern em quedo amb els primers 100 dies i amb aquests darrers», ha dit el batlle. La raó: l’estabilitat. En aquells llunyans primers 100 dies, el 2007, l’estabilitat l’hi donava l’Esquerra Republicana de Catalunya de De los Rios; un pacte natural després d’anys i panys de govern Nadal, els darrers amb suport dels populars. En aquells temps, però, només quatre forces discutien al saló de plens de la ciutat. Ara, els grups municipals s’han multiplicat per dos i, tot i que l’aritmètica donava diverses opcions a Ballesteros, com reeditar el pacte amb els republicans afegint-hi la consellera dels ecosocialistes o fer-ho a l’estil Àngel Ros o Pedro Sánchez i pactar amb els cinc consellers taronges, al final ha fet trio amb qui gairebé li pispa l’alcaldia fa quatre anys i amb un regidor d’Unió que, aprofitant la trencadissa nacional, ha acabat de conseller de Cultura.
Sigui com sigui, des de la distància sembla que la salut afectiva del triumvirat és immillorable. Durant la valoració d’aquests 100 primers dies de relació no han parat de tirar-se floretes i estar d’acord amb tot, fins al punt de fer ràbia. O més aviat un sentiment a mig camí entre l’enveja i la compassió, com aquells matrimonis que sopen amb una parella que fa tres mesos que surten junts. Recorden aquella passió però saben que té data de caducitat. En aquest cas, la data prevista són les eleccions de 2019. Com que la política no és com l’amor, tot fa pensar que si és per les tres parts això es complirà o, com a mínim, acabarà amb el marge de temps suficient per, en ple període electoral, poder tornar-se a tirar els plats pel cap i no quedar com un mentider.
Perquè, què voleu que us digui? Sentir l’Alejandro Fernández defensant a capa i espasa el govern Ballesteros sona, si més no, estrany, poc natural, fals. I ho ha fet. Ho ha fet amb vehemència, com si fos ell mateix l’alcalde. Ha enumerat una sèrie d’objectius complerts durant aquests cent dies tan delirants com l’agilització de l’administració pública pel que fa a terminis de pagament, l’acceleració de les obres del Mercat Central perquè ja s’ha pactat el traspàs dels paradistes o la millora de la situació del Palau d’Esports. Falta saber és si Fernández recorda que fa cent dies el Palau d’Esports ja estava adjudicat i que prop del 70% dels paradistes del Mercat Central estan en contra de les condicions del traspàs.
«N’hi ha alguns que estan histèrics perquè només viuen de la inestabilitat i saben que aquesta estabilitat els enviarà a la marginalitat política», ha dit Fernández, com si fes vuit anys que governa Tarragona i emprant com un veterà les xifres de les actuacions de la brigada d’intervenció ràpida per posar-se medalles. Uns ornaments que el novell Prats també s’ha afanyat a penjar-se explicant com ha canviat la gestió de la cultura de la ciutat en 100 dies i la d’hores que ha invertit a reunir-se amb entitats, promotors i regidors d’altres viles del territori, tot i no gaudir de dedicació exclusiva. De la seva intervenció n’ha sortit que el Teler de Llum tornarà al Tinglado número 2 i que l’ETC ja no es dirà ETC i passarà a formar part del cicle Teatres de Tarragona. I tot això, segons el triumvirat, gràcies a l’estabilitat.
Una estabilitat que ha fet de Tarragona una bassa d’oli, com diria l’agent Blázquez, amb un únic problema digne de menció per a l’alcalde: la llarga durada dels plenaris. «Que en un plenari de 8 hores, només dediquem 40 minuts a parlar de com governar la ciutat és molt greu», ha dit Ballesteros titllant de «postureig» les mocions de l’oposició i preocupant-se pel tedi que aquestes reunions de la corporació municipal poden causar als periodistes i als oients. «El que passa en els plenaris és indicador que alguns només es dediquen a remar contra corrent», ha insistit el batlle recordant, a posteriori, que les intervencions d’Alejandro en temps passats, en les quals, per exemple, titllava Pau Pérez de «triler de la rambla», no eren deslleials com es veu que són les de l’actual oposició. Qui sap si aquesta deslleialtat que molesta l’alcalde, i que el fa assolir l’estabilitat a qualsevol preu, té a veure amb el text de les mocions o, més aviat, amb les visites de la Guàrdia Civil al palau municipal requisant informació.
Una ironia si tornem a pensar en Dames i Vells, que potser hauran de fer que l’agent de la Benemérita s’ajunti amb el poble per buscar les pessigolles a l’alcalde i sigui l’Alejandro Fernández qui acabi la funció dient allò de «Ballesteros, Tarragona torna a ser una bassa d’oli».