Les ciutats de Tarragona i el Vendrell, la cara i la creu segons ‘Atlas de la crisis’

La capital del Baix Penedès és el segon municipi de l’Estat més vulnerable davant la crisi mentre que Tarragona és una de les que l’ha suportat millor

Per . Actualitzat el

L’Informe ‘Atlas de la crisi’ analitza quins municipis i quines províncies han aguantat millor els estralls de la crisi i quins han estat els més perjudicats. En aquest sentit, el Vendrell és el penúltim de l’Estat que pitjor ha tolerat la crisi mentre Tarragona ciutat és de les que millor ho han fet, al mateix nivell que ciutats com Oviedo, Bilbao o Santander.

Des de l’any 2008, la societat ha patit taxes d’atur superiors al 25%, exclusió social derivada de la pèrdua de llocs de treball,  la precarietat laboral i les baixades salarials. Això ha anat acompanyat de grans paquets de retallades en polítiques socials, en salut i educació; s’han perdut drets socials i laborals i incrementat la vulnerabilitat de treballadores i treballadors, infants i persones jubilades. L’estudi mostra com han reaccionat les ciutats davant una sèrie de variables econòmiques, socials i immobiliàries.  En concret són les següents: compravenda d’habitatges, preu de l’habitatge, execucions hipotecàries, nombre d’empreses, afiliats a la seguretat social, PIB per habitant, persones aturades i població immigrant.

Segons Atlas de la crisis de l’Instituto de Economía, Geografía y Demografía del CSIC, cap ciutat ha pogut eludir els elevats costos derivats de la crisi i algunes han patit amb molta intensitat els seus efectes, especialment les  situades a la costa  mediterrània, que presenten un fort impacte negatiu  davant la crisi, perquè la seva activitat econòmica estava concentrada en serveis turístics  estacionals i en la construcció de segones residències per la classe mitjana.

Un exemple d’això el trobem al Vendrell on l’índex d’aturats va augmentar un 199% entre 2006 i 2013 mentre que les execucions hipotecàries, un altre factor decisiu i molt il·lustrador, es van disparar un 395%, el percentatge més elevat de tota la província. De fet, la localitat mostra els pitjors indicadors també en pèrdua d’empreses (un 22% menys) i descens d’afiliats a la Seguretat Social (-33%).

Aquestes dades situen el municipi com el segon de l’Estat que pitjor ha fet front a la crisi empatat amb Roquetas de Mar (Almeria) i per davant de la Vall d’Uixó (Castelló).
En canvi, Tarragona és l’única ciutat catalana entre les cinquanta que millor s’han comportat davant de la crisi, segons l’informe.

És també la vuitena capital de província al costat de municipis com Oviedo, Santander, Eivissa, Zamora o Bilbao gràcies, en part, a una economia més diversificada que altres municipis de costa. Això fa que el municipi estigui més preparat per afrontar els nous temps i oferir als seus ciutadans més garanties d’estabilitat i seguretat social i laboral que altres ciutats de la província.
L’informe Atlas de la crisis del Consejo Superior de Investigaciones Científicas dóna al Vendrell la vulnerabilitat més alta de l’Estat, només superat per la localitat de la Vall d’Uixó, a Castelló. L’índex de vulnerabilitat de la capital del Baix Camp és de 12 mentre el de Tarragona ciutat és de -7. Una àmplia diferència en la qual s’inclouen els altres sis municipis de més de 20.000 habitants abans de la crisi.

D’aquests municipis, el que surt més ben parat després de la capital del territori és Valls (-1) seguida de Tortosa (1) i Reus (2). Salou (4) i Cambrils (5) mostren una vulnerabilitat alta i Calafell (10), molt alta, d’acord amb la de la demarcació, que és una de les més castigades de Catalunya. En aquest sentit, Tarragona és la setena província de l’Estat més vulnerable, per darrere de les tres valencianes, Almeria, Múrcia i Toledo. Un fet que es dóna a causa de la gran quantitat de municipis costaners que té el territori.