Nou ponents de luxe han fet del I TEDxPlaçadelFòrum una «conseqüència positiva» que amb tota seguretat esdevindrà una cita ineludible en el calendari tarragoní. Els seus organitzadors han tancat l’acte comprometent-se a una segona edició i el públic ha fet bullir les xarxes socials amb cites dels conferenciants convidats. Seguit per centenars d’espectadors a la sala i en ‘streaming’, la jornada de microconferències ha posat sobre la taula les opinions de professionals d’àmbits molt diversos amb un ‘leit motiv’ comú «millor veure el got mig ple». Però també amb propostes per a Tarragona.
Primer en Magí Seritjol, director de Tarraco Viva, i després en Toni Puig, reconegut gestor cultural barceloní, han donat el tret de sortida a l’esdeveniment parlant de la Tarragona que volen. Una Tarragona amb una visió global, «una Tarragona ciutat de la història», segons el director de Tarraco Viva. Seritjol ha apostat per un centre permanent de divulgació de la història anomenat Colònia Tàrraco. Una ciutat de l’antiguitat on el patrimoni i la narració de la història es trobarien per oferir un producte cultural únic i de primer nivell. El creador de Tarraco Viva recorda que el nombre de turistes anuals arreu del món supera els 1.100 milions i que es preveu que la dècada vinent sigui de més de 2.000 milions. Un mercat enorme amb un alt percentatge de persones interessades en el patrimoni històric al qual Tarragona podria oferir un producte que no existeix: «un lloc per explicar els grans relats de la història del món romà, per explicar com vivien, com pensaven, com patien…».
Toni Puig ha apostat per una Tarragona positiva que ha de fer un exercici que consta de tres parts: «pensar la ciutat que necessitem, pensar quin rol vol jugar dins de la xarxa de ciutat catalanes i ser ambiciosos i mirar quin rol té Tarragona en el conjunt de xarxes de ciutats mediterrànies». La proposta de Toni Puig, que es va comprometre a venir a viure a Tarragona el 2025, «desitja» que la ciutat esdevingui una capital cultural que lideri la xarxa de ciutats del Mediterrani.
Fugint de l’àmbit local, la monja i activista social Sor Lucía Caram ha explicat per què va decidir dedicar la seva vida a ajudar la gent més desfavorida. La monja, nascuda a Argentina, explica que «no volia una vida contemplativa» i ha demanat mirar a la realitat de fit a fit, indignar-nos i, sobretot, mirar aquesta indignació de manera coresponsable. «Preguntar-nos cada dia: i jo què puc fer perquè les coses canviïn?», ha explicat Sor Lucía, amb un llenguatge clar i contundent poc habitual dins dels àmbits eclesiàstics. La monja recorda que «la crisi no són xifres sinó persones amb noms i cognoms», per aquest motiu critica els «professionals de la caritat» que consideren que s’ha de mantenir una distància prudencial amb els desafavorits que reben les ajudes. Segons Sor Lucía aquesta «distància prudencial és la proximitat, posar-nos a la pell dels altres, plorar amb les seves llàgrimes… si no fem això, estem jugant i les causes són per ocupar nosaltres un lloc determinant i no per ajudar els que ho necessiten». Una bufetada als directors d’algunes ONG o col·lectius que busquen més el seu protagonisme que no pas els resultats.
Marcel Gorgori, periodista i escriptor, ha explicat com va passar d’actuar darrere de les càmeres al programa Un tomb per la vida a presentar el primer programa dedicat a l’òpera de la Televisió de Catalunya i, posteriorment, l’espai En clau de vi. Una conferència en clau més biogràfica que deixava els espectadors una idea clara: feu allò que us faci sentir més còmodes.
La primera part del TEDxPlaçadelFòrum es va tancar amb l’emotiva xerrada de la tarragonina Cecília Bofarull. La dissenyadora de DomoA va explicar a través dels colors la seva experiència en superar un càncer de pit amb metàstasi als ossos. La seva història la recull un curtmetratge que va ser seleccionat pels Goya. Bofarull ha explicat com va superar els seus «dies més negres», que «també s’han de viure». I que «al final treus les forces per sortir-te’n» perquè «som més forts del que ens pensem».
La tornada del descans ha vingut de la mà de Xavier Pirla, un enginyer reconvertit en un referent en programació neurolingüística especialitzat en tècniques de persuasió. I malgrat que pugui semblar redundant, Pirla, tot i que ha fet la conferència en anglès, ha estat molt persuasiu. Sota el títol, Les decisions que prens poden canviar la teva vida, el conferenciant ha explicat la importància de les neurones de dopamina a l’hora de prendre decisions. Aquests petits transmissors són els responsables de fer-nos sentir bé quan intentem preveure el futur de manera optimista. Per aquest motiu, segons Pirla, és fonamental veure el got mig ple perquè ni que no surti tot com desitgem, almenys ens haurem sentit bé i, a més a més, en intentar-ho, aprendrem. En resum, «pensa coses positives i para de parlar malament de tu», diu Pirla.
El consultor Manel Muntada ha destacat el paper de les converses per aprendre d’un mateix. «Per pensar es necessita un cervell, per conèixer se’n necessiten dos», ha dit Muntada fent referència al procés «d’empaquetar les idees, explicar-les i, en escoltar-les, aprendre».
La periodista i escriptora Roser Amil ha fet una apologia dels orgasmes, especialment dels femenins. A partir d’una experiència en la qual un cineasta la va enregistrar llegint mentre tenia un orgasme, Amil ha manifestat que «la veritable revolució femenina no va per l’oposició als homes sinó per gaudir més de nosaltres mateixes».
Sara Pérez, enòloga i biòloga, ha estat l’encarregada de cloure l’acte amb un bàlsam per a les segones generacions. Filla d’un celler del Priorat, Pérez ha recordat la Teoria del Caos (L’univers tendeix al desordre) i com només la matèria viva s’oposa a aquesta dispersió. Per aquest motiu, i ja que el canvi és inevitable, cal «agafar les regnes del canvi», però aquests canvis s’han de fer amb una visió. Per Pérez, la solució sempre hi és i per trobar-la de vegades val la pena tornar enrere i mirar-ho amb aquells ulls que tots, al ser infants, vàrem tenir…
Vegeu les conferències íntegres: