Vídeo: Tomàs Varga.
El Monestir de Poblet és un dels millors exemples d’eficiència energètica del territori. Des de 2007, i després d’una decisió presa de manera unànime per la comunitat religiosa del centre, el monument Patrimoni de la Humanitat ha experimentat un canvi en el model energètic que li ha reportat estalviar fins al 95% d’aigua i reduir el consum de combustibles fòssils a la meitat.
El pare prior Lluc ha liderat aquesta transformació que, tot i tenir una vocació clarament ambiental, a la llarga també implica un estalvi econòmic important. Ens explica que «es tracta d’un procés de reconversió ecològica, de recuperar els principis de la vida monàstica cistercenca que ja vivien amb aquesta idea de ser autosuficients i, per tant, d’utilitzar els recursos sense espoliar-los sinó pensant sempre en les futures generacions».
Una crema excessiva de gasoil per tal de climatitzar el monestir i el consum d’un milió de litres d’aigua al dia van fer que, set anys enrere, la comunitat es plantegés recuperar aquests principis i millorar la seva relació amb l’entorn natural. Una de les fites a complir per tal que això fos una realitat era utilitzar els recursos de manera intel·ligent i eficient. Un assessor mediambiental va fer una diagnosi dels problemes més greus que hi havia i la comunitat va engegar un pla d’accions que encara continua i que fa del Monestir de Poblet un dels exemples més notoris del país en termes de sostenibilitat.
Per posar fre a l’excessiu consum d’aigua del recinte es va fer una auditoria que va deixar al descobert problemes d’emmagatzematge i algunes fuites. Un cop resoltes aquestes incidències i amb la posterior implantació al monestir i a les hostatgeries de diversos aparells que redueixen el consum d’aigua, com són els difusors d’aixetes i les dutxes ecològiques sense sabó, la comunitat ha aconseguit un estalvi del 95% respecte al 2007.
L’estalvi de gasoil també ha estat considerable però s’espera que encara sigui superior. «Cada casa tenia una caldera i gràcies a una anella de calefacció que hem fet, amb quatre calderes escalfem tot el monestir. Això ha comportat una reducció del 50% del consum de gasoil però l’objectiu és eliminar el consum de combustibles fòssils. S’estan fent estudis amb biomassa per substituir una cosa per l’altra», avança el prior del monestir.
Pel que fa a la despesa elèctrica, el recinte religiós té dues centrals de producció d’energia fotovoltaica, que redueixen el consum de la xarxa; i tota l’aigua calenta sanitària és solar a través de sistemes varis entre maig i octubre. La il·luminació exterior és també majoritàriament solar o de molt baix consum i això fa que la potència elèctrica de la plaça sigui un 70% menor que el 2007. A banda, s’han instal·lat bombes de calor o fred aerotèrmiques que ja escalfen o refreden els edificis més nous amb menys cost energètic.
En l’àmbit dels residus compren productes a l’engròs per reduir el nombre d’embalatges i reaprofiten la fracció orgànica per alimentar les gallines que, a més a més, els produeixen ous.
El Monestir de Poblet també fa una aposta important per la jardineria autòctona per tal d’evitar despeses, «fins ara hem tingut la dèria d’anar decorant els monuments amb gespa i la gespa és una planta no autòctona que, per tant, requereix molta aigua, molta feina, insecticides, pesticides… sempre s’ha d’estar a sobre i no queda mai bé. Ara estem remodelant els jardins, plantant plantes autòctones, Mediterrànies, de les quals n’hi ha més de tres mil varietats i, per tant, amb capacitat d’embellir un monument exageradament», explica el prior. Aquestes feines de conversió i adequació dels jardins també tenen un component social amb la participació de l’Escola d’Horticultura i Jardineria de Reus.
Però el prior espera que els beneficis de tota aquesta tasca de reconversió ecològica no només recaiguin en el Monestir de Poblet. Tothom pot aprofitar l’esforç d’aquesta comunitat. «La nostra idea és divulgar aquest procés perquè creiem que si nosaltres hem sigut capaços de fer aquest canvi amb uns resultats tan sorprenents en un edifici que és del segle XIII amb coses que no es poden ni tocar per temes patrimonials, amb molta més facilitat altres ajuntaments, pobles o edificis poden fer aquests tipus de procés», ens explica el pare Lluc, que no considera difícil dur a terme aquest canvi de mentalitat que ens ajudi a millorar les nostres relacions amb el medi ambient: «és fàcil si un s’ho creu. El primer procés és un canvi d’actitud que ve de l’interior de cadascú, dels principis que cadascú tingui. A partir d’aquí és bona voluntat i posar-s’hi», comenta el prior, que lamenta que «l’Estat en aquests moments està posant moltes dificultats per les qüestions d’energies renovables».