Tots Sants (1 de novembre) i els dies previs són els dies de màxima afluència de gent al cementiri de Tarragona, un equipament que data de l’any 1808 i que en els darrers anys ha estat en constant procés de transformació i millora per adaptar-se a les necessitats de la societat tarragonina moderna. Com cada any per aquestes dates, el cementiri incrementa l’horari d’atenció al públic (obert ininterrompudament de 9 h a 19 h) i adapta el seu funcionament als centenars de persones i famílies que s’hi apropen per retre homenatge als seus difunts. Així, els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre l’entrada al recinte es farà a través de la porta del Camí del Llorito (davant del pàrquing de la rotonda) i els ajuntaments ampliarà els horaris de la línia 6.
Aquestes mesures, però, són puntuals per a la celebració de Tots Sants. Al llarg de tot l’any el cementiri és objecte d’importants tasques de conservació i manteniment (neteja, jardineria, etc.) que, acompanyades de les actuacions que s’han desenvolupat en els darrers anys, converteixen el cementiri de Tarragona en una instal·lació de primer nivell. Ignasi Puig, conseller delegat de Gecemta (empresa encarregada de la gestió del cementiri) ens explica que durant la darrera dècada «l’equipament ha estat contínuament sotmès a accions de millora i remodelació. Així, per exemple, s’ha arranjat la tanca perimetral del cementiri (tant per la part interna com externa), s’ha restaurat la façana principal, s’han ubicat les oficines de gestió i atenció a les instal·lacions del cementiri (abans estaven en un altre edifici), s’han rehabilitat els terrats de les diferents construccions i sepultures, s’han restaurat panteons sense propietat assignada i, aquest 2015, s’ha arranjat la cúpula de l’església, entre altres actuacions. En definitiva, tot un seguit de millores que eren necessàries i que contribueixen a fer que la ciutat de Tarragona disposi d’un equipament d’acord amb la seva importància i dimensió».
El cementiri de Tarragona, que és propietat de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, té actualment una disponibilitat de més de 800 sepultures buides. Fet que, segons Ignasi Puig, «garanteix un flux correcte de nous enterraments, com a mínim, durant els pròxims tres anys». Actualment Gecemta disposa d’una plantilla de set persones al cementiri de Tarragona (quatre enterradors i tres persones d’administració) que tenen cura del funcionament diari de l’equipament i d’atendre les necessitats de les famílies tarragonines.
Aquest Tots Sants, l’Arquebisbat de Tarragona celebrarà la missa del dia 2 de novembre a les 19.30 hores a la Catedral, oficiada per l’arquebisbe Jaume Pujol. Així mateix a la capella del cementiri de Tarragona se celebrarà el Sant Rosari del dia 1 de novembre a les 16 h. El dia 2 de novembre s’oficiaran misses a les 8 h, les 10 h i a les 12 h del dilluns, diada dels fidels difunts, a càrrec de mossèn Joan Aragonès.
Joan Aragonès, Mossèn
«Morir és més suportable que tenir por de morir»
Joan Aragonès ha celebrat durant 55 anys de manera ininterrompuda la missa de difunts al cementiri de Tarragona. Aquesta llarga experiència i el seu coneixement sobre la manera com s’afronta la mort en altres religions li permet tenir una visió molt àmplia d’aquest pas inevitable.
La mort, a la nostra societat, no s’escapa del vessant consumista en el sentit que els tràmits per donar sepultura a una persona poden representar una despesa important. Com valora aquest fet?
La litúrgia fúnebre –religiosa o laica– sempre manifesta un reconeixement d’estima al difunt i als seus familiars però pot anar acompanyada d’una ostentació i d’una opulència que desvirtuen la seva naturalesa. Diu una dita dels Pares del Desert (col·lecció de contes i dites dels antics monjos egipcis) que en certa ocasió un monjo que anava de viatge arribà a un poble mentre se celebrava un funeral amb molta solemnitat i ostentació. «De quina religió era?», pregunta als veïns. «De cap, era agnòstic», li responen. «Això sí que no ho entenc», afegeix el monjo: «mudar-se tant per no anar enlloc!» La mort només es pot celebrar quan hi ha esperança. No es pot celebrar el dubte. I menys el buit, el no-res.
Quin sentit té per a l’Església la celebració de Tots Sants?
La festa de Tots Sants sol recordar tots els sants anònims, ja que si bé tots els canonitzats són sants no tots els sants estan canonitzats. De tota manera, com totes les festes dedicades als sants, no té per centre els homes ni ells en són els primers protagonistes. Gira al voltant de l’amor de Déu i no pas de les virtuts, mèrits o excel·lència dels homes. Proclama l’amor de Déu que s’estén tots els pobles i a tots els temps.
Què representa celebrar la missa de difunts a la capella del cementiri durant tants anys?
Després de fer-ho durant 55 anys sense excepció em diu una cosa ben clara: que sóc vell! Però no voldria pas ser antic. Estic «en temps de descompte» o «en temps afegit», però no pas «en capella» de la mort. Morir és més suportable que tenir por de morir, perquè qui té por mor mil vegades. També aquí poden aplicar-se aquelles paraules: «La mort trucà a la porta. la fe va anar a obrir… i no hi havia ningú!
