El passat diumenge, 4 de febrer, es va celebrar el Dia Mundial Contra el Càncer. La Dra. Laia Capdevila, cap d’Oncologia Mèdica de la Xarxa Santa Tecla, repassa els últims avenços en la cura de la malaltia, així com els reptes pendents en l’àmbit social en l’atenció al pacient.
Tenint en compte que tant la incidència com la supervivència del càncer van en augment, quins són avui en dia els grans reptes?
En l’àmbit oncològic, augmentar la supervivència, és a dir, que els pacients visquin més anys i amb una qualitat de vida acceptable, és el principal repte. Això és possible gràcies als avenços farmacològics, però hi ha pacients que desenvolupen resistència als tractaments, per la qual cosa és important investigar les causes d’aquest fet. Un altre dels reptes es troba en l’àmbit del diagnòstic, és a dir, com més precoç sigui el diagnòstic millor, perquè així també augmenta la supervivència. Per això, és important facilitar l’accés dels pacients al sistema sanitari i vetllar per l’equitat.
Quines necessitats socials encara no tenen cobertes els pacients oncològics?
És necessària una xarxa de suport més àmplia en l’àmbit social. Les dificultats socioeconòmiques que viuen molts pacients i les seves famílies dificulta el compliment del tractament. Després, és molt important facilitar la inserció laboral, perquè moltes vegades l’etiqueta d’haver tingut un càncer condiciona la seva vida laboral. Necessitem erradicar els estigmes, ja que qui més qui menys té algun conegut que ha passat per aquesta situació i s’ha de normalitzar la malaltia.
Encara s’associa el càncer amb la mort.
Sí. En el passat, el càncer era un tema tabú i socialment moltes vegades utilitzem la paraula amb connotacions negatives. Encara que la mort d’algú proper per càncer sigui una experiència traumàtica, també hauríem de tenir presents totes les persones que han superat la malaltia.
Tot i que existeixen programes de detecció precoç, com el de càncer de mama i el de càncer colorectal, encara hi ha un percentatge de la població reticent.
La conscienciació és molt important. Hi ha moltes persones que tenen por que li detectin “alguna cosa”, i per això eviten acudir al metge. Una por anticipatòria provoca que ens bloquegem a l’accés als programes de cribratge. En canvi, és la millor eina, ja que ens proporciona un diagnòstic precoç i, malgrat que hauríem de fer un tractament oncològic, la nostra probabilitat de cura serà més gran.
En contrapartida, hi ha tumors que no s’evidencien fins que la malaltia està molt avançada.
Sí. La manera com es presenten els tumors pot derivar del mateix òrgan afectat (un bony al pit, sang a l’orina, una alteració en el ritme intestinal…) o bé per símptomes secundaris als òrgans afectats. Per això, és important no demorar la consulta al metge quan detectem que alguna cosa no va bé. És millor consultar i que no sigui res que arribar tard.
Pel que fa a la prevenció, és molt important l’estil de vida que portem. Per què costa tant adoptar un canvi?
En el dia a dia és com si viatgéssim en un tren que va a tota velocitat i no ho pensem. Per això, és fonamental adoptar aquests hàbits des de la primera infància i en l’adolescència. Al final, invertir en prevenció és invertir en salut.
Sempre s’ha dit que no hi ha dos tumors iguals. Com han evolucionat els tractaments?
El desenvolupament en el coneixement de la biologia tumoral ha permès subclassificar els tumors i poder oferir un tractament més personalitzat per a cada pacient. La introducció de la immunoteràpia en el tractament oncològic ha estat un dels avenços més destacables dels últims anys. La immunoteràpia inhibeix els senyals d’evasió que tenen les cèl·lules tumorals per escapar del sistema immune, és com si potenciéssim el sistema immune perquè estigui més actiu enfront dels tumors. Aquest progrés ha canviat el paradigma oncològic. Actualment, s’estan centrant els esforços a investigar els mecanismes de resistència a la immunoteràpia. Altres innovacions han estat la utilització de fàrmacs dirigits a proteïnes i gens específics i la introducció dels anticossos conjugats que combinen anticossos i quimioteràpia, la qual cosa permet utilitzar dosis molt baixes de quimioteràpia unides a un anticòs que només es dirigeix a les cèl·lules canceroses. Aquests avenços han permès millorar la supervivència i evitar efectes secundaris.
Tot això per transmetre un missatge d’esperança.
Totalment. Encara que hi ha casos en què la malaltia va més ràpida que nosaltres i no arribem a temps, tots els avenços en el diagnòstic i el tractament de la malaltia han contribuït a augmentar el nombre de pacients curats i en els quals haver patit un tumor és un antecedent.
La por a la recaiguda sempre està present.
És el més difícil de gestionar emocionalment. Quan un pacient acudeix a un control, se li remou tot, però després quan rep bones notícies marxa content. La por a la recaiguda és inevitable i, a més a més, hem de tenir present aquesta possibilitat perquè si aconseguim detectar-la de manera precoç la probabilitat de curació és més elevada.
Fornós, S. (8/02/2024). Laia Capdevila, oncóloga: «El miedo anticipatorio interfiere en la detección precoz del cáncer». Diari de Tarragona.