Dia històric: la fi dels peatges a l’AP-7 i l’AP-2

Després de dècades es posa fi al greuge comparatiu amb altres zones de Catalunya i l’Estat espanyol

Per . Actualitzat el

Aquest 1 de setembre de 2021 passa a la història en ser el dia en què van desaparèixer els peatges de pagament a l’AP-7 i l’AP-2, les autopistes més concorregudes que travessen la demarcació. Es tracta d’una vella reinvindicació del territori, especialment del sector professsional del transport. Després de dècades passant per la guixeta, els conductors i conductores poden des d’avui fer servir les dues vies ràpides de manera gratuïta. Per fi s’han aixecat els peatges de l’AP-7 entre Tarragona i La Jonquera i de l’AP-2 entre el Vendrell i Saragossa, el que sense cap mena de dubte revertirà en benefici de les vies secundàries que fins ara, per raons econòmiques, eren freqüentment utilitzades per camions i vehicles de gran tonatge. Ara, s’espera que la circulació de vehicles estigui més ben distribuïda per les diferents vies que comuninquen i travessen les comarques tarragonines, contribuint a una major seguretat a les carreteres i una reducció dels accidents de trànsit.

Però l’alliberament dels peatges a les dues autopistes (més un parell més arreu de Catalunya), podria ser per un perídode temps breu. La Unió Europea ha donat un marge de dos anys (fins al 2024) perquè els estats membres determinin quin sistema de finançament apliquen per al bon manteniment de les vies d’altes prestacions que hi ha funcionant als seus resptectius territoris. En el cas de l’Estat Espanyol, on Catalunya encara concentra el 30% de les autopistes de pagament fins i tot després de l’alliberament de l’AP7 i l’AP2, s’haurà de decidir entre un model un pagament a través dels pressupostos de l’Estat (que revertiria en els impostos que paga tota la ciutadania),  un sistema de pagament per vinyetes de temps d’ús o bé un sistema de pagament per distància (aquest últim sent el model recomanat per la UE). En tot cas, en aquests dos anys el govern central i els diferents governs autonòmics hauran de consensuar un model que sigui unitari per a tot els territori estatal i que a més estigui aliniat amb les polítiques de la UE, que promou el pagament d’impostos mediambientals en l’us de vies ràpides per moderar la seva utilització i per disposar de recursos econòmics per al desenvolupament de polítiques de transport públic arrreu del continent.

Entretant, l’Estat i la Generalitat de Catalunya, a parts iguals, es faran càrrec del mateniment de les dues vies durant els pròxims dos anys, fins que les administracions hagin decidit el model a aplicar en el futur.

La supressió dels peatges de les dues autopistes signifiquen la pèrdua d’uns 350 llocs de treball, la majoria dels quals s’acolliran a jubilacions anticipades i al programa de recol·locació laboral acordat amb l’empresa Abertis. La gran majoria de personal dedicat a la conservació de les carreteres serà subrogat en el termini de 3 mesos per la nova l’empresa adjudicatària per dura a terme les tasques de manteniment.