El CET Santa Tecla, de la Fundació Sociosanitària i Social de Santa Tecla, treballa des de 2004 per oferir oportunitats en el mercat laboral a persones amb discapacitat de la nostra demarcació, amb la finalitat de promoure hàbits laborals que, en un futur, puguin extrapolar a feines ordinàries o els serveixin per mantenir-se en alguna de les diferents àrees que conformen el Centre Especial de Treball.
La promoció i millora de les oportunitats de la gent amb discapacitat és, per tant, un objectiu principal de l’entitat. En aquesta línia, i gràcies a la concessió de subvencions per a projectes d’entitats de l’àmbit de la discapacitat (Modalitat 2) de l’Ajuntament de Tarragona, aquest 2021 s’ha dut a terme el projecte INCA (Integració i Capacitació) d’inserció d’un treballador amb discapacitat dins l’àrea de manteniment de la bugaderia industrial Santa Tecla, la qual processa principalment roba sanitària, tant de la mateixa Xarxa Santa Tecla, com d’altres clients externs.
Pablo, auxiliar de manteniment
El treballador en qüestió, el Pablo, es va incorporar a l’equip com a auxiliar de manteniment i, després de la formació corresponent, hi ha contribuït duent a terme aquelles tasques més senzilles –però igualment necessàries– que s’han de dur a terme. La idea inicial era crear una nova figura, amb feines estipulades que poguessin ser assumides per personal amb discapacitat i descarregar així de feina a la resta de personal de manteniment, perquè es puguin centrar en les tasques més importants, principalment en el manteniment de la maquinària industrial que s’utilitza diàriament a la bugaderia.
Les tasques
Entre altres coses, el Pablo ha desmuntat i muntat rodes de carros i gàbies i les ha netejades, ha escombrat i ha tret pedres d’un talús proper a la zona de descans que podien ser un perill pels companys i companyes, ha muntat estructures per guardar penja-robes, ha fet inventaris de productes químics, EPI COVID i material del magatzem. Ha rascat la brutícia de les taquilles i n’ha canviat els panys que estaven espatllats, ha après a canviar el tòner de les impressores i ha revisat i arreglat les cadires en mal estat de la nau. També ha arreglat material elèctric amb la supervisió del company de manteniment, ha aspirat tot el magatzem, ha fet l’inventari de les claus de la nau i ha pintat una tapa que sobresortia del terra per minimitzar el risc que algú hi ensopegués, etc.
Tot i que de vegades, en un primer moment li ha pogut costat entendre la realització concreta de determinades tasques, una vegada interioritzades, les ha pogut dur a terme de manera efectiva i amb una supervisió residual. Per més “senzilles” que aquestes feines puguin semblar, com ja s’ha comentat, tenir algú que pugui realitzar-les efectivament, descarrega de feina el personal de manteniment, els quals tenen més temps per atendre avaries molt més rellevants en termes de procés productiu.
Un projecte «win-win»
Des d’aquesta perspectiva, el projecte resulta un èxit, en tant que és un «win win», un benefici per totes les parts. La persona amb discapacitat pot treballar realitzant una sèrie de tasques que és capaç d’assumir i la resta de companys de l’àrea de manteniment poden centrar-se en aquelles tasques més complexes que requereixen atenció directa.
Pel que fa al Pablo, el projecte ha resultat molt beneficiós per ell. No només s’ha format en noves àrees de treball, sinó que ha executat tasques que fins ara no havia dut mai a terme.
En l’àmbit psicosocial, però, el més important és l’empenta que el projecte genera, sobretot per l’augment d’exigència i el nivell d’autonomia i presa de decisions que aquest demanda. Si un no està acostumat a prendre decisions, a organitzar-se les tasques que té assignades o a haver d’improvisar davant un problema, viure aquestes situacions sempre suposarà un creixement personal que la persona podrà extrapolar a altres àrees del seu dia a dia, essent noves habilitats que la persona adquirirà per afrontar nous reptes laborals. De nou, si bé al principi aquest canvi de paradigma a la feina li va costar d’assumir, ha treballat per complir amb els requeriments que se li feien i millorar dia a dia.
Agraïments
Des del CET Santa Tecla es vol agrair a l’Ajuntament de Tarragona la concessió de l’esmentada subvenció, així com a la direcció de la Fundació per donar suport al projecte i, en especial al Jesús, el membre de manteniment de la bugaderia Santa Tecla que ha acompanyat el Pablo durant tot el procés, amb la finalitat que aquest pogués assolir el seu màxim potencial i maximitzar l’aprofitament de l’oportunitat que el projecte oferia. Per últim, un agraïment al Pablo per la valentia que ha demostrat a l’hora d’assumir nous reptes i aventurar-se en allò que li era desconegut i per les ganes de millorar dia a dia, malgrat els petits entrebancs que s’ha anat trobant. Projectes així milloren la societat i, per tant, són un benefici col·lectiu molt valuós per a tots.
Enric Vives
Psicòleg del CET