Poc després de les 18h d’aquest 14 de gener fa tot un just un any que va tenir lloc l’accident químic més greu viscut fins ara al polígon petroquímic de Tarragona. La deflagració a la planta d’IQOXE va matar tres persones i va deixar una desena de ferits i nombrosos danys materials, a més de posar en alerta una població, la tarragonina, que des de llavors mira amb més desconfiança i recel la gran indústria química establerta a prop dels seus habitatges.
Un any després la investigació per aclarir les causes del sinistre continua oberta i els veïns i veïnes afectats per l’explosió lamenten que tot segueix igual, amb oblit per part de les administracions i de l’empresa que va protagonitzar la tragèdia. A grans trets, investigació i expedients a banda, l’únic gran canvi provocat per l’accident d’IQOXE és que la gestió del Pla d’Emergències Químiques de Tarragona ha tornat a mans dels organismes tarragonins, coneixedors del territori i de l’activitat de les empreses que operen en ell. La gestió de l’accident feta per les autoritats centralitzadores de Barcelona va ser molt criticada ara fa un any.
L’empresa ha tingut avui un record per a les víctimes del sinistre i tots els seus treballadors i treballadores han participat en un sentit minut de silenci al voltant d’un monòlit que sempre estarà present a la planta accidentada per fer memòria del que va passar. Segons Javier de Benito, director general adjunt d’IQOXE, “és una senyal d’un profund dolor i una mostra de respecte cap a les víctimes i servirà per recordar-nos permanentment, a través del monòlit, que no hi som tots. El minut de silenci, amb la participació de tothom, és la constatació que aquest sentiment de dol és col·lectiu i que les víctimes estaran per sempre a la nostra memòria. A més, la presència de familiars de les víctimes en aquest acte ens ha permès fer-los arribar l’escalf i l’estima de tot l’equip humà d’IQOXE i de Grupo Industrial CL”. Segons IQOXE, la prioritat de la companyia segueix sent l’atenció a les famílies i els ferits de forma personalitzada o, en el cas que ho hagin demanat, a través dels seus advocats, per atendre qualsevol necessitat que puguin tenir a nivell sanitari, psicològic o logístic.