Segons la CEPTA, l’EPA del tercer trimestre hauria de reflectir plenament l’impacte de la crisi econòmica que s’està patint a hores d’ara, i que ve motivada per l’extensió de la pandèmia del covid 19.
La metodologia que es fa servir per quantificar la població desocupada i, per tant, la taxa d’atur, explica que encara no s’hagi recollit aquest impacte que, previsiblement, en els pròxims trimestres de 2020 i 2021 sí serà devastador.
Tanmateix, les dades ja presenten un biaix clarament negatiu, doncs en un dels períodes on tradicionalment augmenta l’ocupació, per la dinàmica derivada de la temporada turística, les xifres que caracteritzen al mercat de treball s’han deteriorat perceptiblement. Efectivament, la taxa d’atur trenca la dinàmica de reducció que es palesà des del tercer trimestre de 2014, tot augmentant perceptiblement i, per primer cop, des del mateix període de 2013.
La taxa d’atur publicada a l’EPA del tercer trimestre de 2020, per qüestions metodològiques, no incorpora als afectats dels Expedients de Regulació d’Ocupació Temporal (ERTO’s).
Igualment, l’EPA no incorpora als treballadors que han passat directament a la situació d’inactivitat, doncs per causa del confinament, no han pogut cercar feina. Val a dir que aquest efecte ha tingut un impacte molt més limitat que al segon trimestre de 2020.
Si es tenen en compte ambdues circumstàncies, la taxa d’atur real s’enfila fins al 20,9%, esdevenint en una de les més altes de tota la sèrie històrica considerada, juntament amb les assolides als tercers trimestres de 2012 i 2013.
La resta de variables que caracteritzen al mercat de treball també es deterioren perceptiblement. Així, la taxa d’activitat cau 0,3 punts respecte al mateix període de 2019, essent la més baixa de tota la sèrie històrica considerada.La taxa d’ocupació també es redueix significativament, doncs cau 2,2 punts, si es compara amb el mateix període de 2019. Un cop més, les principals dades que caracteritzen el mercat de treball a la demarcació de tarragona són clarament més negatives que a Catalunya.
Així, la taxa d’atur a la demarcació de Tarragona és 2,2 punts més elevada que a Catalunya.
Igualment, tant la taxa d’activitat com la d’ocupació romanen clarament per sota de les de Catalunya, amb un diferencial prou significatiu d’1,1 i de 2,3 punts, respectivament. L’activitat sectorial s’ha vist greument afectada de forma general. Així, tots els sectors econòmics, excepte la construcció, presenten importants davallades de l’ocupació, tot destacant les contraccions del Sector Primari i de la Indústria.
El sector Serveis també ha patit una reducció perceptible del nivell d’ocupació, però amb una davallada proporcionalment molt més limitada, de nomès 6,4 milers de persones. Aquest fet ha provocat que el pes del sector terciari assoleixi una xifra rècord sobre el total, fins al 72,41%.
Cal reiterar que aquestes xifres no estan ajustades, atès que no incorporen als afectats pels ERTO’s, i que impacten significativament a sobre el sector terciari: hoteleria i comerç al detall.
La construcció segueix palesant una forta atonia que, en l’actual context, encara desdibuixa molt més qualsevol eventual recuperació.
Globalment, les dades de l’EPA corresponents al tercer trimestre de 2020, tot i ser negatives, encara resten lluny de reconèixer la gravíssima situació econòmica que està suportant la província de Tarragona.