L’evolució trimestral del PIB al segon trimestre del 2020 mostra una taxa interanual del -20,1%, segons l’estimació avançada de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’economia espanyola ha registrat una taxa interanual del -22,1% en aquest període i la UE-27 del -14,4%. La taxa intertrimestral de Catalunya se situa en -15,6% aquest segon trimestre. Aquesta reducció del PIB de Catalunya, que és tan intensa, supera àmpliament les dades registrades en la crisi financera iniciada el 2008.
En el segon trimestre de l’any tots els sectors econòmics presenten taxes de variació negatives, que reflecteixen la intensa recessió econòmica, a conseqüència de la crisi causada per la COVID-19 i les mesures derivades de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma, i per les posteriors modificacions d’aquest Reial decret. La millora de la situació sanitària a partir del mes de maig ha permès eliminar progressivament les restriccions de mobilitat i, per tant, normalitzar força l’activitat dels agents econòmics, però que no s’ha aconseguit en tots els sectors.
L’evolució de la indústria mostra una taxa interanual del -22,1%, però amb impactes força diferents segons les branques d’activitat. Així, d’una banda destaca la intensa reducció d’activitat de les indústries afectades per la interrupció parcial del transport de mercaderies i la ruptura de les cadenes globals de subministrament (fabricació de material de transport) o per la forta reducció de la seva demanda (refinació de petroli). Altres branques estratègiques de l’economia catalana (com l’alimentació, la química i la farmàcia) mostren una caiguda de l’activitat més moderada, ja que inclouen activitats essencials que en molts casos no s’han vist tan afectades pel confinament. Finalment, hi ha un conjunt d’activitats que van tenir importants caigudes d’activitat al mes d’abril i que, tot i que encara tenen taxes de creixement negatives, a partir del mes de maig ja mostren una tendència a recuperar-se. Es tracta, per exemple, de les arts gràfiques, els productes metàl·lics, la maquinària i els equips elèctrics.
El sector serveis mostra la davallada d’activitat més important que ha tingut en tota la sèrie disponible (‑18,9%). Un dels factors que explica aquesta evolució és la situació dels serveis relacionats amb el turisme, ja que fins al mes de juny les fronteres han estat pràcticament totes tancades i s’ha restringit al màxim la mobilitat entre comunitats autònomes per motius turístics. Això ha generat una paràlisi en l’activitat del trànsit aeri, l’hoteleria i les agències de viatges, i ha condicionat molt negativament l’evolució de la restauració o de les activitats artístiques i culturals. També s’hi han vist afectats un conjunt de sectors que són proveïdors de serveis a les empreses com, per exemple, la publicitat, els serveis tècnics i les activitats relacionades amb l’ocupació.
En canvi, hi ha un conjunt de branques que han mantingut un grau d’activitat notable respecte de l’any anterior, com ara les activitats de telecomunicacions, informàtica i correus i, dins dels serveis, destaca el comportament dels serveis prestats per les administracions públiques, que han augmentat el valor afegit.
D’altra banda, l’evolució de la activitat de la construcció és un 23,4% inferior respecte del mateix període l’any anterior i ha empitjorat la caiguda d’activitat del primer trimestre de l’any. Finalment, l’agricultura manté la tendència negativa de trimestres anteriors, amb una taxa del -2,3%.
Avanç dels resultats en el context de la crisi de la COVID-19
La crisi causada per la COVID-19 i les mesures derivades de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, i per les posteriors modificacions d’aquest Reial decret, han provocat un important impacte en l’economia mundial, que també ha repercutit a Catalunya. Aquesta situació, a més, ha incrementat les dificultats per calcular amb precisió l’evolució econòmica avançada en el primer trimestre afectat i també en aquest avanç del PIB del segon trimestre.
L’objectiu de l’avanç del PIB trimestral és proporcionar informació de l’evolució de l’economia catalana amb el mínim retard possible respecte del trimestre de referència. Per aquest motiu, el càlcul de les macromagnituds utilitza fonts estadístiques que no cobreixen el període complet i que normalment no inclouen les dades corresponents al tercer mes del trimestre. Els models estadístics disponibles permeten habitualment generar prediccions per als períodes amb informació mancant, que són substituïdes per dades observades en l’estimació trimestral detallada que es publica quan tots els indicadors ja són disponibles (al voltant de 75 dies després de la fi del trimestre).
En aquest context, els problemes actuals d’aquesta estimació són de dos tipus. D’una banda, l’obligació de redissenyar els mètodes de predicció dels indicadors absents per garantir que recullen adequadament la nova situació econòmica. De l’altra, la necessitat d’assumir un certa pèrdua en la qualitat d’algunes fonts estadístiques derivada per les circumstàncies de l’enquestació a famílies o empreses (EPA, enquestes turístiques) o una limitació parcial en la capacitat explicativa d’algunes fonts (per exemple, l’afiliació a la Seguretat Social degut a l’impacte de les mesures de política laboral amb la generalització dels ERTO). Tots dos problemes comporten ampliar el marge de revisió de les estimacions futures del PIB d’aquest trimestre.
L’avanç de resultats del PIB del segon trimestre de 2020 està elaborat amb la informació disponible a dia d’avui sobre l’evolució econòmica del trimestre. Té caràcter provisional i s’actualitzarà en la propera publicació de la Comptabilitat trimestral, prevista per al 10 de setembre.