Què cal fer amb els guants i les mascaretes en temps de COVID-19?

No es poden llençar al vàter per evitar que es converteixin en focus de contagi

Per . Actualitzat el

Els residus que es tiren al vàter i que arriben al clavegueram urbà, poden provocar importants danys ambientals i econòmics. Però a més, ara, davant la crisi sanitària provocada pel coronavirus, elements de protecció, com guants i màscares, han de rebutjar-se de manera correcta per a evitar que acabin abandonats en entorns naturals i puguin convertir-se en focus de contagi i, per descomptat, mai llançar-se al vàter.

Davant aquesta situació, és important recordar importància de mantenir uns hàbits idonis en la llar per a ajudar a un sanejament net.

Guants i mascaretes, en  el cas que hagin estat en contacte amb persones que hagin donat positiu en coronavirus, hauran de dipositar-se sempre en el contenidor de restes per a la seva posterior eliminació. Si no hi ha casos de coronavirus,  el procés serà més senzill. Tan sols cal mantenir separats correctament els residus normals de les mascaretes i guants utilitzats i introduir-los en una bossa de plàstic i en una segona bossa d’escombraries, dins d’una galleda diferent al de la resta de residus.

En tot cas, aquests elements mai s’han de tirar al vàter, ja que es podrien ocasionar problemes als diferents elements que componen els sistemes de sanejament, tant dels domicilis particulars com de la xarxa municipal.

Tampoc les tovalloletes, molt utilitzades aquests dies, poden llançar-se al vàter. Tovalloletes humides, bastonets i altres tèxtils arriben fins a la depuradora. Aquest tipus de residus s’ha de tractar de manera especial i s’ha de transportar a un abocador industrial amb un vehicle degudament adaptat.

Però no només les tovalloletes i uns altres tèxtils provoquen danys en les infraestructures de sanejament. Olis vegetals i grasses, fàrmacs, cosmètics o pintures, són productes que llançats al vàter o a l’aigüera poden ocasionar conseqüències molt negatives també en el medi ambient i en la salut. Els olis vegetals, greixos alimentaris i olis per al cotxe, si són abocats pel desguàs provoquen boles de greix que embussen els col·lectors dificultant la sortida dels gasos i donant lloc a les males olors a les ciutats. S’estima que un litre d’oli pot arribar a contaminar fins a 1.000 litres d’aigua.

Informació proporcionada per l’empresa Aqualia, que gestiona el Servei Municipal d’Aigües a Albinyana, Sant Jaume dels Domenys i la Bisbal del Penedès. Aqualia impulsa la campanya “nohollencis” amb l’objectiu de conscienciar els ciutadans sobre la cura i l’ús correcte de la xarxa de sanejament. Aquesta campanya està alineada amb el compliment dels compromisos de desenvolupament sostenible de Nacions Unides i en concret amb el *ODS 6, que requereix recerca i inversió per a optimitzar els recursos disponibles i garantir un sanejament net.