Fa trenta-cinc anys va obrir les portes Can Peret, un establiment que ocupa un lloc destacat en l’imaginari col·lectiu dels tarragonins i tarragonines. Situat al bell mig de la plaça de la Font, a tocar de l’Ajuntament, aquest negoci familiar, capitanejat per la Maria Josefa Tenor, coneguda per tots els seus clients com Pepi, ha estat testimoni tant dels canvis que ha viscut la plaça com de l’estil de vida de la societat tarragonina en general. Parlem amb ella per saber com és viure durant més de trenta anys darrere de la barra d’un bar tan emblemàtic com el seu.
Can Peret va néixer com una granja-bar on se servia de tot una mica, però que sobretot era coneguda per la seva xocolata calenta. «En aquella època les dones no anaven als bars, per això venien aquí a les tardes a berenar amb les amigues o amb la canalla… també fèiem molts aniversaris infantils, festes…», explica la Pepi.
A poc a poc aquell costum va anar desapareixent i Can Peret va esdevenir un punt de trobada per esmorzar, per fer l’aperitiu o prendre una cervesa. «En aquella època, la plaça de la Font no era com la coneixem ara. Hi circulaven els cotxes i no hi havia terrasses com ara. Malgrat tot, sempre hi havia molta gent, sobretot treballadors de l’Ajuntament que venien a esmorzar, o veïns de la Part Alta, que en plegar de treballar passaven per aquí», explica la Pepi.
Una vida familiar darrere la barra
Des de fa anys és ella qui porta en solitari les regnes d’aquest establiment, que avui dia conserva gairebé intacte l’aspecte que tenia quan es va posar en marxa. Però, durant molt temps la va acompanyar el seu marit, Antonio Salas, i també els seus fills, la Bea, en Benji, la Mery i la Pati. «Els nostres fills es van criar al bar, recorda la Pepi, en sortir de l’escola venien aquí i berenaven i feien els deures fins que era hora de plegar. I de jovenets, tots van ajudar. Ara és en Benji que m’acompanya sempre».
La transformació de la plaça de la Font
L’Antonio recorda, sobretot, els anys que es va fer la reforma de la plaça de la Font, «econòmicament va ser un cop molt dur, no només per a nosaltres sinó per a tots els comerços que hi havia aleshores, ja que l’activitat va baixar molt. Però cal reconèixer que després ha estat molt beneficiós i ara seria impensable estar com abans».
Clients de tota la vida i nous
Expliquen amb orgull que molts dels seus clients els acompanyen des dels inicis. «Algun dels clients actuals que ara venen amb els seus fills, abans venien amb els seus pares, i també hi ha treballadors de l’Ajuntament que fa trenta anys que esmorzen aquí», assegura la Pepi.
«Un altre dels canvis que hem vist al llarg d’aquests anys ha estat la procedència dels clients; ara venen de tota la ciutat. Abans venia molta gent de la Part Alta, però molts van marxar a viure a Sant Pere i Sant Pau i a altres llocs perquè el barri no estava tan bé com ara», assegura l’Antonio.
Des de fa anys la terrassa de Can Peret acull durant gairebé tots els mesos de l’any gent que aprofita la climatologia privilegiada de la ciutat per esmorzar, per fer el vermut o una cervesa, i també és epicentre de la festa major, tant de Sant Magí com de Santa Tecla, com ho és tota la plaça de la Font.
Sigui quan sigui, una cosa no canvia: el somriure de la Pepi darrere la barra.
