Veure, dissabte passat, Jordi Sánchez assegut en una cadira del programa FAQS de TV3 deu haver estat un dels moments més emotius de la setmana. Feia més de vuit-cents dies que només sabíem d’ell per alguna piulada de Twitter i per la darrera imatge que en teníem, la del 16 d’octubre de 2017, repetida tantes vegades, com a símbol d’injustícia contra un home bo que es presenta al jutjat i d’allí passa directament a la presó. I és veritat que el vam tornar a veure al judici, però que potser aquella sala no era una extensió de la presó? Almenys a mi m’ho va semblar i a jutjar per la sentència, no devia anar tan desencaminada.
Va ser encoratjador escoltar-lo i comprovar la seva enteresa i el seu creixement com a persona de pau i consens. Diu el Jordi que la seva supervivència se sustenta en dos pilars: un, l’adaptació a la nova situació; l’altre, la força de la gent, el suport constant que ha rebut en aquests dos anys i escaig. Doncs bé, també per nosaltres, que patim des de fora la seva presó, constatar-ne la fermesa i el coratge –d’ell i de la resta de presos– han estat determinants per no defallir.
Crec que la mobilització de l’independentisme, amb les seves característiques de constant, pacífica i incondicional, deu ser única en la història. I és que els motius són prou potents per justificar-la: una situació d’injustícia pel país, que patim tots els que el sentim com a propi, i l’empresonament dels líders que han donat la cara per superar-la, sense oblidar aquells que no són dirigents de res i encara són a la presó o estan encausats i pendents de judici. Com volen que ens oblidem d’ells si, des de dins o des de fora, tots defensem la mateixa causa?
Dissabte vinent viurem un altre moment emotiu a Perpinyà. La força de la gent, de desenes de milers de persones, farà suport a Puigdemont i a la resta d’exiliats que, tot i tenir més llibertat de moviments, no deixen de viure en una altra mena de presó. Diuen aquells que sempre van a l’avançada de la informació que en aquesta trobada s’hi gestarà un altre gran moment per a l’independentisme. A veure si aconseguim que aquest moment, ajuntat als altres que ja hem viscut, es converteixi en una horeta. I si pot ser llarga, millor.