Moments

Per . Actualitzat el

Veure, dissabte passat, Jordi Sánchez assegut en una cadira del programa FAQS de TV3 deu haver estat un dels moments més emotius de la setmana. Feia més de vuit-cents dies que només sabíem d’ell per alguna piulada de Twitter i per la darrera imatge que en teníem, la del 16 d’octubre de 2017, repetida tantes vegades, com a símbol d’injustícia contra un home bo que es presenta al jutjat i d’allí passa directament a la presó. I és veritat que el vam tornar a veure al judici, però que potser aquella sala no era una extensió de la presó? Almenys a mi m’ho va semblar i a jutjar per la sentència, no devia anar tan desencaminada.

Va ser encoratjador escoltar-lo i comprovar la seva enteresa i el seu creixement com a persona de pau i consens. Diu el Jordi que la seva supervivència se sustenta en dos pilars: un, l’adaptació a la nova situació; l’altre, la força de la gent, el suport constant que ha rebut en aquests dos anys i escaig. Doncs bé, també per nosaltres, que patim des de fora la seva presó, constatar-ne la  fermesa i el coratge –d’ell i de la resta de presos– han estat determinants per no defallir.

Crec que la mobilització de l’independentisme, amb les seves característiques de constant, pacífica i incondicional, deu ser única en la història. I és que els motius són prou potents per justificar-la: una situació d’injustícia pel país, que patim tots els que el sentim com a propi, i l’empresonament dels líders que han donat la cara per superar-la, sense oblidar aquells que no són dirigents de res i encara són a la presó o estan encausats i pendents de judici. Com volen que ens oblidem d’ells si, des de dins o des de fora, tots defensem la mateixa causa?
Dissabte vinent viurem un altre moment emotiu a Perpinyà. La força de la gent, de desenes de milers de persones, farà suport a Puigdemont i a la resta d’exiliats que, tot i tenir més llibertat de moviments, no deixen de viure en una altra mena de presó. Diuen aquells que sempre van a l’avançada de la informació que en aquesta trobada s’hi gestarà un altre gran moment per a l’independentisme. A veure si aconseguim que aquest moment, ajuntat als altres que ja hem viscut, es converteixi en una horeta. I si pot ser llarga, millor.