Què vol dir ser lliure: aprendre a ser lliure

Per . Actualitzat el

Jo soc lliure, o no en soc? Si ser lliure vol dir no tenir cap lligam, cap compromís amb ningú, aleshores, de lliure no en soc. Faig el que faig, a tots els nivells, perquè sé que ho he de fer, i no tot el que he de fer m’ha vingut de sobte, al damunt, com una càrrega que abans no tenia: em sento una persona «amb obligacions». I, tanmateix, em sento una persona lliure, perquè les obligacions que tinc les he assumit lliurement, i m’hi sento bé. I, malgrat tot, em continuo preguntant si soc prou lliure a l’hora de pensar, de decidir, de fer… És per això que dic que cal aprendre de ser lliure, i afegeixo que mai no en sabrem prou. Evidentment, per ser lliure haig de mantenir intacta la possibilitat de dissentir o, si voleu, la possibilitat de desobeir, per bé que la pregunta clau, en aquesta matèria és aquesta: conservo, en el meu interior la llibertat de no sentir-me obligat a fer alguna cosa a causa de les dependències més o menys serioses que tinc i de les quals no em sento amb força per a alliberar-me?
Tots sabem fins a quin punt la «lletra» (el que està manat) ens esclavitza. I això no vol dir que estiguem autoritzats a prescindir de la «lletra». Aleshores la pregunta és què he de fer perquè la fidelitat a la lletra no destrueixi la llibertat de l’esperit. Penso que en aquesta matèria els grans mestres espirituals ens dirien que cal una experiència interior molt profunda, una experiència d’autosuperació i fins i tot d’abnegació, si volem assolir la vertadera llibertat, la que ens correspon com a fills d’un Déu que ens vol lliures. En definitiva, ens cal l’experiència d’un amor tan gran que ens permeti anar creixent en el camí de la llibertat. No ho podem oblidar: «Estima, i fes el que vulguis». Per tant, si és que no soc prou lliure és perquè estimo poc o estimo malament, o simplement perquè no sé estimar.
Segurament que soc un deixeble maldestre d’un mestre que, davant qualsevol situació, voldria que, abans de prendre un determinació, m’aturés a pensar: fent això, estimaré més i seré més lliure? Naturalment, aquest tema de la llibertat no es pot separar d’un altre, molt proper, que és: no caldria proporcionar a les persones una mena de segona oportunitat per poder ser realment lliures?

  • Milciades

    “Evidentment, per ser lliure haig de mantenir intacta …., la possibilitat de desobeir,”, la posibilidad de desobedecer una norma democrática no es tal porque caso de hacerlo ha de hacer frente a la consecuencia prevista por la ley para el caso de incumplimiento, sólo así, reprimiendo el comportamiento ilícito, se puede asegurar la eficacia de la norma. En definitiva, no somos en absoluto libres para desobedecer las leyes que nos hemos dado democraticamente.