Sobre drets i llibertats d’un poble

Per . Actualitzat el

Els episodis de violència que vam veure i viure a Tarragona són, de totes totes, inconcebibles. Ningú no pot acceptar ni permetre que els aldarulls, dignes de la kale borroka, s’escampin pels carrers de Catalunya. Sé que el moment és d’extrema dificultat i que la duresa i la crueltat de la sentència contra el procés poden provocar indignació, impotència i fins i tot ràbia. Però això no justifica en cap cas la violència protagonitzada per alguns radicals. Tampoc estic d’acord amb la violència (en alguns casos desmesurada) per part de la policia. És molt trist veure que mentre als carrers manifestants i policies juguen al gat i a la rata, els polítics es desentenen de les seves responsabilitats. És lamentable la desídia política. Els governants han passat la patata calenta als CDR, a la policia i a la justícia, un fet inadmissible en un país que es diu democràtic. Ni Quim Torra ni Pedro Sánchez estan a l’altura per ser presidents. No poden actuar segons la conveniència de les enquestes electorals. Estan obligats a asseure’s i a entendre’s abans que sigui massa tard i que s’hagi de lamentar la pèrdua de vides humanes. No accepto que diguin que tinc els polítics que em mereixo. No és cert, aquesta colla d’irresponsables no se la mereix ningú. Entre tots hem de rebaixar el nivell d’adrenalina que hi ha al carrer i aconseguir que els polítics es facin càrrec d’una situació que és excepcional i crítica. Les imatges de la darrera setmana ens haurien d’avergonyir a tots. A tots sense excepció. Independentistes o no. Hem de dir prou als missatges incendiaris que afavoreixen aquells que només saben remoure’s entre el fang. Al conflicte polític i institucional s’ha afegit la guerrilla urbana i, si no s’aconsegueix posar seny i pau als carrers, caminem cap a una revolta popular amb les conseqüències que representa. Les lluites ideològiques han de ser sobretot pacífiques i encara més quan trobem al davant un estat que, curiosament, fuig del diàleg. El clima que ara mateix vivim als carrers és insuportable i el poble ha de ser prou intel·ligent per revertir la situació i encara més si els governants i polítics no són capaços de fer-ho. És repugnant que hi hagi més interès a aprofitar-se d’un relat de guerra ciutadana que cercar la via del diàleg, només perquè estem en plena precampanya electoral. No mereixem aquests polítics. Hem de fer fora dels carrers els que protagonitzen la violència i també els polítics que, a banda d’incendiaris, se senten millor allunyats del diàleg i propers a la confrontació. En molts aspectes ja no estem parlant de polítics empresonats sinó de drets i llibertats i el poble té dret a viure en pau i a tenir governs responsables…