L’Hospital del Vendrell investiga per millorar els resultats de la cirurgia de cataracta

El servei d’Oftalmologia se centra en les complicacions que pateixen els pacients afectats per la Síndrome de l’Iris Flàccid Intraoperatori

Per . Actualitzat el

L a cataracta és la primera causa de discapacitat visual al món i la patologia més operada en els països desenvolupats. A casa nostra, el servei d’oftalmologia de la Xarxa de Santa Tecla realitza cada any prop de 1.500-1.600 intervencions (de les quals unes 900 a l’Hospital de Santa Tecla, i uns 650 al del Vendrell). Es tracta d’una intervenció que a priori no implica cap risc per a la salut del pacient i que sol millorar la seva qualitat de vida, ja que comporta, en termes generals, una recuperació completa de la visió, tant en quantitat com en qualitat. En determinats casos, però, es poden produir complicacions derivades d’altres patologies, com ara la Síndrome de l’Iris Flàccid Intraoperatori (en anglès, IFIS), una complicació que ja es va descriure l’any 2005 i que pot aparèixer durant la microcirurgia de cataractes, tot fent empitjorar el resultat anatòmic, funcional i visual de l’operació. El servei d’oftalmologia de l’Hospital del Vendrell, encapçalat pel doctor José Luis Cuadrado, va encetar ara fa nou anys una línia d’investigació sobre aquesta síndrome que ha permès reduir significativament el nombre casos entre la població del Baix Penedès.

Els pacients amb risc de desenvolupar IFIS són aquells que han estat sotmesos a una intervenció quirúrgica de cataractes i que, com a particularitat, han estat o estan rebent tractament farmacològic per a la hipertensió arterial i patologia de pròstata. «En un estudi previ realizat al nostre hospital l’any 2013, la prevalença de l’IFIS entre la població del Baix Penedès era del 47,9% en persones que prenien aquests fàrmacs, és a dir, en gairebé la meitat dels pacients es presentava aquesta complicació intraoperatòria», explica el doctor Cuadrado.
En aquesta línia d’investigació s’està analitzant la utilitat d’un medicament –la fenilefrina a l,5%,– que administrada al primer compartiment ocular (la càmera anterior de l’ull), durant la intervenció redueix els tres signes de la síndrome com són la constricció de la pupil·la, el bamboleig de l’iris i les hèrnies d’iris. «Amb una mostra de 333 ulls, hem aconseguit reduir la incidència de l’IFIS fins al 37,2% (un 24,9% de les quals eren síndromes incompletes i un 12,3% completes i, per tant, més greus)», assegura.
Els factors que pronostiquen un risc més alt de patir IFIS són l’edat, la quantitat dels medicaments esmentats que prengui el pacient, una mala dilatació prèvia a la intervenció i el fet de tenir el color dels ulls fosc, mentre que una dilatació prèvia òptima, el color clar d’iris i la pseudoexfolicació es van associar com a factors de menys risc de desenvolupar IFIS.
Des que es va iniciar aquesta línia d’investigació, l’any 2010, la unitat d’oftalmologia ha publicat una tesi doctoral a la Universitat de València (2013), una altra tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Madrid (2015) i un treball de final de màster a la Universitat d’Alacant (2019). «Continuarem investigant sobre l’IFIS per veure com podem, en primer lloc, reduir la prevalença de la síndrome i, en segon lloc, protocol·litzar la tècnica quirúrgica/anestèsica per al maneig intraoperatori d’aquests pacients i evitar així complicacions postquirúrgiques i, per tant, millorar el resultat anatòmic i funcional d’aquests ulls», afirma el doctor Cuadrado, que afegeix que «en l’estudi següent s’investigaran els factors pronòstics associats a l’IFIS».